Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

Amb el simbolisme francès va haver-hi una renovació en el llenguatge narratiu, ja no estaven per separat els discursos narratius i els poètics ja que es barrejaren les coses típiques de cada ú. Així serà normal veure metàfores o ritme poètic a la prosa.

La poesia, també busca noves formes, i són trobades en la música. Aquest gènere literari crea composicions allunyades del vers i que donen naixement a uns altres gèneres que barregen la prosa i la poesia.

La narrativa passa a crear textos que desperten la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Origen de la novel·la

Des de l’antiguitat s’han escrit narracions en prosa a les quals se les ha aplicat de forma indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és el Daśakumāracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor de finals de segle VI dC. La primera novel·la en opinió d’alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l’era cristiana.

El relat llarg en vers narratiu, l’abundant quantitat de romanços en prosa i les faules franceses van florir a Europa durant l’edat mitjana i el seu contingut alimenta els records comptats i transmesos per la tradició sobre herois més o menys històrics o llegendaris i les seves proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no tenien nom com gènere, i se les coneix tant en “llibre”, “història” o “tractat”.