2. Característiques principals de la seva obra

Maria-Mercè Marçal fou poeta, narradora, traductora i assagista, a més d’una figura cabdal en la literatura catalana contemporània.
Dona catalana nascuda a Ivars d’Urgell l’any 1952. Es llicencia en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i exerceix com a professora de Llengua i Literatura Catalana.
Contrau matrimoni amb Ramon Pinyol Balasch amb qui compartirà quatre anys de la seva vida i tindrà la seva primera i única filla, l’Heura.
D’idees feministes i republicanes, col·labora activament en revistes, exposicions i múltiples projectes de caire independentista, feminista i lèsbic. Així com també, participa en política recolzant al partit Socialista d’Alliberament Nacional en contra del Franquisme.

La poesia fou el gènere literari que més conreà per la qual cosa, l’autora ens ha deixat una extensa obra poètica. Tanmateix, també va crear una novel·la de gran complexitat que la revela com a una gran novel·lista, La passió segons Renée Vivien; i va traduir nombroses obres de Colette, Yourcenar, Leonor Fini i de les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva.

Parlar de l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal és parlar d’una poesia arriscada que té el traç d’una aventura lliure i apassionada. El tema principal és el de la identitat femenina, la pròpia afirmació com a dona i s’esdevenen subtemes l’amor, l’amistat, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat i la rebel·lió.

Tot i que aquesta serà la temàtica que seguirà al llarg de la seva obra trobem diferències entre les obres de la primera etapa, d’una autora jove amb ganes d’emportar-se el món per davant on l’amor i la solitud són els temes més recurrents, i les obres de la segona etapa, on ja trobem una autora adulta que està a prop de la mort i li manca la salut.
Cau de Llunes(1977) , Bruixa de dol (1977-1979) i Sal Oberta (1982), són les seves primeres obres les quals són, amb paraules de la pròpia Maria-Mercè Marçal: <<una mena d’autobiografia simbòlica i imaginària...Un discurs sobre mi mateixa, complex i sovint oníric – una temptativa d’identitat des del femení i alhora contra el femení, en la mesura que aquest actua com a límit, com a fat>>..
La germana, l’estrangera, (1981-1984) parla de l’experiència de l’embaràs i de la maternitat, de la nova relació entre mare i filla.
Terra de Mai (1982), tracta l’amor lèsbic, entre dones. Trobem poesies plenes de passió i desig que expliquen les vivències de l’autora.
Tot seguit, arribarà Desglaç (1984-1988) dedicada al seu pare, a la seva relació i al dolor per la seva desaparició i Raó del cos (2000), publicat pòstumament, és un llibre dedicat a la seva mare, Maria Serra, a la mort d’aquesta i a la pròpia malaltia de l’autora.
Aquestes dues darreres formen part de la segona etapa, són obres on l’amor i la mort són els temes predominants.


L’autora d’Ivars d’Urgell s’apropia de versos de poetes catalans i algun que altre espanyol (Rosalía de Castro i Lorca) i els utilitza per configurar la seva veu poètica i com a punt de partida en diversos poemes.

Quant a la part formal, Maria-Mercè Marçal fa una barreja d’estrofes clàssiques, com és el cas dels sonets, amb d’altre més populars, com és el cas de la cançó. Però això no acaba aquí, i és que ella utilitza també fa ús d’algunes estrofes d’origen oriental, com el tanka (poesia tradicional japonesa que consta de cinc versos de 5-7-5-7-7 síl·labes) o el haiku (composició japonesa de tres versos de 5-7-5 síl·labes).

La mitologia i la simbologia estan molt presents a la seva obra també, ja que per tal de trobar el lloc de les dones a la història i a la cultura recorre als mites i cada cosa que és mencionada en els seus versos té un significat, és a dir, té un determinat simbolisme que és molt difícil d’esbrinar si no es coneix la trajectòria vital de l’autora.
La lluna simbolitzarà la dona, el drac i l’escorpí són símbols els quals identifiquen la mateixa autora, seguidora de l’astrologia, ja que el seu horòscop és escorpí i l’any que va néixer va ser l’any xinès del drac.

La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien(1994), està ambientada en el París de finals de segle XIX, principis del XX que és el lloc que va freqüentar la protagonista Renée Vivien, pseudònim de l’autora d’origen anglès Pauline M. Tarn. Maria-Mercè Marçal recrea aquest ambient i tot de dones que giren al voltant de la protagonista apassionada pel seu amor per les dones.

Tota l’obra de la poeta catalana gira al voltant de la figura femenina, i és que no podem oblidar que Marçal pretenia fer una reivindicació col·lectiva de la dona, el seu objectiu era integrar la veu femenina al món de la cultura.

3.Característiques de "Bruixa de dol"

Bruixa de dol, començada l’any 1977, un any després que s’haguessin celebrat, el Paranimf de la Universitat de Barcelona (lloc on se celebren audicions), és les Primeres Jornades Catalanes de la Dona on el moviment feminista del país va mostrar la seva força i la seva raó per emprendre una transició del franquisme la democràcia, amb el canvi social, polític i econòmic, però sobretot el canvi de mentalitat que feia falta. Aquell any va ser molt important a la seva vida perquè va haver canvis i trasbalsos sentimentals i de tot tipus.

Aquesta és molt significativa com a obra de pas, de ritus d’iniciació. Hi ha, al títol i a l’obra, el ressò dels aspectes amables de la infantesa que són representats per les bruixes, dones sàvies, perseguides i massacrades al llarg de la història, i el dol de sentir-se, ella també , sola i estranya, com a dona jove que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional. La cançó infantil Plou i fa sol és de gran rellevància donat que l’autora fa referència a les bruixes, dones independents, autònomes, amb criteri propi disposades a defensar els seus ideals.

En aquesta època comença a participar activament en la vida cultural del país i fa coneixences importants que seran influents en la seva obra, com la dels poetes Joan Brossa i J. V. Foix. El sonet Sol i de dol d’aquest darrer té una gran relació amb el títol de l’obra i és que ambdós poetes fan una recerca de la seva pròpia identitat i pretenen trobar el seu camí entroncant-se al passat. La solitud també està present a les seves vides.

“El meu títol ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó infantil que parlava d’unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres, les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps, un país on les bruixes ja no duguin més dol.”

Des del punt de vista mètric i estròfic, en aquest llibre comença a treballar amb èxit els sonets, una poesia molt culte, alhora que manté una diversitat evident de formes populars com la cançó i altres.

El llibre el podem dividir en tres parts, de manera que justament la titulada Bruixa de dol sigui la protagonista i quedi al mig com a eix vertebrador de l’obra entre la primera part i la tercera part, encara que sembla que té més sentit veure l’obra en dues parts: la primera, més extensa, i la segona, més reduïda, però que repeteixen el mateix esquema formal: la presència, en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida por Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se’ls va poder treure de sobre.
La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de pales amb cinc composicions, Tombant amb dotze i Foguera Joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.
Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records de la infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació amb vacil·lacions. El conjunt segueix una dinàmica progressiva cap al compromís del que significa ser dona, del jo i de la solitud al nosaltres feminista i solidari.
La segona part consta d’un poema, un sonet, que dóna títol al conjunt que és Avui les fades i les bruixes s’estimen i vuit composicions variades sota el subtítol d’ Els núvols duien confetti a les butxaques; a continuació els sis sonets del subapartat Sense llops ni destrals, per acabar amb un poema que és una espècie d’himne feminista dedicat a la festa de les dones del Vuit de març. Cal destacar que molts poemes d0’aquesta segona part estan dedicats amb el nom inclòs en el text, com a la seva germana Magda, a les amigues i companyes.


“Com he dit en alguna banda, prossegueixo l’intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana –i amb l’experiència quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes. Com a coses noves esmentaria una rauca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula, l’aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solitària amb les altres dones i al mateix temps, amb l’assumpció de la pròpia solitud com a condició indispensable per a l’existència com a individu autònom, com a <>...”


Cal destacar, pel que fa a la clara consciència de Maria-Mercè Marçal, la recerca d’una veu pròpia que lligui amb la tradició literària i que expressi l’experiència quotidiana de la diversitat de les dones de manera individual i col·lectiva. Dins d’aquesta temàtica posa l’èmfasi, per una banda, en la solitud, malgrat que hi hagi alguna pinzellada de relació amorosa feliç i, per un altra, en la solidaritat entre dones. Aquest dualisme pren forma en els potents imatges de la bruixa i la lluna.

Estava interessada per l’astrologia, com es trasllueix en la seva poesia on apareix l’escorpí –que era el seu signe del zodíac, ja que va néixer el 13 de novembre-, i també el drac –que era el signe que li corresponia en l’horòscop xinès.

Comentari de text, "FORAVILERS"

Foravilers

Junts hem menjat

—foravilers de tarda—

ametllons verds

de la branca més alta

robats d'un hort

sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,

l'ametlla amarga!

Esborràvem lliçons,

darrere els arbres,

de mestres i veïns:

aquesta plana

l'escrivíem ben sols

amb lletra clara;

ai, no la mosseguis,

l'ametlla amarga!

Esquitxada de nit

la bata blanca

i amb els dits entintats

mig oblidàvem

al cor de l'ametlló,

l'ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,

amic, encara!

Maria Mercè Marçal

Foravilers és un poema de l’autora Maria-Mercé Marçal el qual es troba inclòs a “Bruixa de dol”, l’obra poètica escrita entre 1977-1979. Aquesta obra barreja les formes cultes, sonets, amb les formes populars, les cançons i els temes que inunden l’obra estan directament relacionats amb la trajectòria vital de l’autora i la seva ideologia. Trobem poemes on es recorda la infantessa viscuda, l’amor de la seva primera etapa, és a dir, l’amor pel seu marit, i el trencament del matrimoni; el compromís de ser dona i el feminisme i per últim, poemes en honor a aquelles dones que ocuparen un lloc important en la seva vida.
Maria-Mercè Marçal neix al novembre de l’any 1952 a Ivars d’Urgell. Procedent de família pagesa, marxarà a Lleida a estudiar el batxillerat i, cap al 1969, fixarà la seva residència a Barcelona on estudiarà a la Universitat i es llicenciarà en Filologia Clàssica.
Exercirà de professora de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Al 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol Balasch amb qui compartirà quatre anys de la seva vida i amb qui tindrà la seva primera i única filla, Heura.
Es dóna a conèixer com a escriptora l’any 1977 amb “Cau de Llunes” i a partir d’aquesta publicació continuarà escrivint poemes, fent traduccions al català d’obres d’autors de diferents nacionalitats i alguna novel·la.
“Bruixa de dol”(1977-1979) és la obra poètica que la portarà a la fama.
Es comprometrà molt amb la societat de la seva època i és que participarà en política i serà una defensora del feminisme, tot fent múltiples col·laboracions i projectes en revistes relacionades.
A la dècada dels vuitanta iniciarà una relació amb Fina Birulés, professora de Filosofia, amb qui compartirà la resta de la seva vida.
Un càncer li treu la vida l’any 1998.

El poema a comentar, és una cançó que es compon de tres estrofes de quatre versos seguides d’una tornada de dos versos. Els versos tetrasíl·labs i els hexasíl·labs es van alternant a la composició, a més, a les tornades, podem trobar versos pentasíl·labs; per tant, trobem un poema de versos d’art menor.
La rima de la composició és assonant en els versos parells tot quedant els senars sense cap tipus de rima, lliures.

El tema del poema és la innocència de dos nens que s’amaguen dels adults per jugar a coses poc correctes.
Els dos joves, l’autora i el company de classe, roben ametlles que es troben en un arbre d’un hort al qual es pot accedir amb facilitat perquè no té ni porta ni tanca.
Al acabar les lliçons diàries marxen i s’amaguen per tal de jugar junts a coses que no estan gaire ben considerades lluny de la vista de qualsevol adult.
Va entrant la nit i ells estan junts, amb les seves bates blanques de l’escola i els dits tacats de tinta d’escriure.
Hi ha passió, desig, però ella li demana paciència.

Aquesta composició presenta una escena típica de dos adolescents que s’estimen, o s’atrauen simplement, i que volen mostrar-se la seva passió allà en un racó amagats evitant que ningú els pugui enxampar.
L’autora és, junt amb el xicot, la protagonista de la composició. Mitjançant la utilització del jo poètic, ens fa saber qui va ser ella qui anava amb el seu company a un lloc allunyat i allà ambdós s’estimaven.
Els adolescents tenen facilitat per a accedir a l’hort ja que aquest no presenta cap obstacle que s’hagi de superar per entrar, <<no té porta ni tanca>>. L’escena té lloc cap al capvespre, quan ja s’amaga el sol i entra la nit, el moment del dia que simbolitza el desig de les coses prohibides. Tot i això, ells són dues ànimes innocents que duen bata blanca, color representatiu de la puresa.
Sembla ser que ell volia anar massa ràpid, per això, ella li demana que no corri tant que s’esperi i tingui paciència que ja arribarà el moment de mossegar <<l'ametlla amarga>>.

L’autora, doncs, parla d’un record de la seva joventut, de dos nens que jugaven a estimar-se.

Els recursos literaris que estan presents en aquesta composició són: els encavalcaments que es distribueixen al llarg del poema i que divideixen una oració en dos o més versos; trobem també un hipèrbaton a l’última tornada ja que els dos versos no segueixen l’ordre lògic de les paraules ( <<ai, no la mosseguis, amic, encara>> --> <<ai, amic, no la mosseguis encara>>); tenim dues exclamacions retòriques en les dues primeres tornades (<<ai, no la mosseguis l'ametlla amarga!>>); un epítet en “ametllons verds” ja que és el color que aquets presenten quan no estan encara madurs i per últim, trobem un poliptoton entre ametlló, ametlla i ametllons.

El lèxic que utilitza l’autora a la composició és un lèxic relacionat amb el camp i la natura (hort, ametllons, ametller, branca, arbres...) així com també utilitza paraules que pertanyen a l’àmbit de l’ensenyament com és el cas de “lliçons” o “mestres”.

En conclusió, és aquest un poema que transmet el record de l’autora dels temps de la joventut en què es cometen grans bogeries però totes elles tenen una explicació, com seria el cas de l’amor envers una altra persona.
“Foravilers” segueix la temàtica pròpia de “Bruixa de dol” i és, com totes les altres composicions, una gran peça de veritable subjectivisme de l’autora.

Cançó infantil "Plou i fa sol"

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

"Sol i de dol" Josep Vicens Foix

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

La biografia en Power Point

Maria-Mercè Marçal

View more presentations from nei_r.

Personatges de l'obra "Ramona, Adéu"

Personatges

View more presentations from nei_r.