Amb el simbolisme francès va haver-hi una renovació en el llenguatge narratiu, ja no estaven per separat els discursos narratius i els poètics ja que es barrejaren les coses típiques de cada ú. Així serà normal veure metàfores o ritme poètic a la prosa.
La poesia, també busca noves formes, i són trobades en la música. Aquest gènere literari crea composicions allunyades del vers i que donen naixement a uns altres gèneres que barregen la prosa i la poesia.
La narrativa passa a crear textos que desperten la imaginació dels lectors a través de la suggestió.
dilluns, 24 de novembre del 2008
dimarts, 18 de novembre del 2008
Solitud
Solitud va ser escrita al 1905.
És un drama rural en prosa i que, seguint els temes dels modernistes per excel·lència, mostra la tensió entre l’individu i la societat, entre aquest i l’entorn natural i la lluita de la protagonista per trobar la pròpia individualitat entre els determinismes que l’envolten.
És una obra plena d’elements simbòlics.
- Està estructurada en dues parts:
Primavera i tardor: funcionen com a metàfora (primavera de la Mila;depressió d’aquesta- mal de muntanya-).- Primavera --> capítols I - X
- Estiu --> passa volant (4 pàgines)
- Tardor --> capítols XI - XVIII
L’obra dura un any.
-Hi ha alguns paral·lelismes entre els dos blocs:
· Ambdós finalitzen amb una festa: pròleg d’un daltabaix.
1- Daltabaix econòmic (ruïna econòmica de la família) i després un daltabaix matrimonial.
2- Violació de l’ànima.
- Neteja (simbòlica): de l’ermita (neteja interior). Excursió al Cimalt on se n’adona que el pastor és un vell.
- Els personatges principals són:
La Mila i el pastor, Gaietà, que són els personatges positius.
El Matias i l’Ànima, que són els personatges negatius.
Víctor Català
Víctor Català va ser el pseudònim amb què signà Caterina Albert Paradís.
Va néixer a l'Escala (Alt Empordà) l'any 1869 i morí a aquí l'any 1966.
Va ser filla d'una família benestant tirant a adinerada, ja que el seu pare, Lluís Albert, va ser advocat, polític i propietari de terres rural. La seva mare, Dolors Paradís, va ser una dona que sempre estava malalta.
Caterina era la gran de quatre germans.
En quant a la seva educació, Caterina va anar a l'escola primària del seu poble i únicament un any a un pensionat de Girona, on començà a estudiar francès.
I després va continuar instruint-se a casa amb una professora particular i, també, va fer classes de dibuix, de pintura i d’escultura.
Però tot i això, gràcies a la influència de la seva família, Caterina va ser una persona molt autodidàctica, aprenia ella mateixa.
Va ser una dona molt informada de tot el que succeïa a l’època ja que gràcies a la seva compra setmanal de revistes i llibres i també al fet que ella, coneixedora de la llengua francesa, pogués llegir textos procedents de Francia, país on van tenir origen els moviments artístics i literaris que s’anaven estenent per tota Europa.
Al morir el seu germà, hereu de les terres, Caterina va ser qui va quedar-se-les, per tant va estar molt arrelada a la seva terra.
Tot i que, encara que ella ho amagava, viatjava sovint a Barcelona i també ho va fer per terres europees.
També amb la mort del seu pare, ella va cuidar de la seva mare.
No es casà ni tingué fills.
Les seves primeres obres estaven signades amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal (l’escala a l’inrevés), que foren publicades a l’Esquella de la Torratxa.
Al 1898 li foren premiats als Jocs Florals d’Olot un poema i un monòleg “La infanticida”, que al ser dona l’autora van crear un escàndol que va fer que Caterina s’amagués, com ja ho havien fet d’altres, sota el pseudònim de Víctor Català.
L’obra de Caterina s’agrupa en tres etapes.
La primera i la més important, tant per al nombre d’obres com per la varietat de gèneres. En tan sols set anys publicà set obres dividides en dos volums de poesia: “El cant dels mesos” (1901) i “Llibre blanc-policromi-tríptic (1905); un volum de teatre “Quatre monòlegs” (1901); tres reculls de contes “Drames rurals” (1902), “Ombrívoles” (1904) i “Caires Vius” (1907); i una novel·la, “Solitud” (1905).
En aquests anys es quan es perfilen ja les característiques de l’obra de l’autora, que amb poques variacions es mantindran constants en tota la seva producció, tant a nivell de gèneres, com temàtic i formal.
Caterina tingué preferència per la narrativa, amb la qual tractà històries tràgiques del món rural que enfoca des d’una òptica pessimista, fatalista i sensibilitzada en l’estètica del negre o del clarobscur. Aquesta visió se centra en la lluita de l’individu contra els elements hostils que impossibiliten la seva pròpia realització. Mostra, a més, interès pel món interior de les dones.
Amb l’aparició del noucentisme al 1907 l’autora se silencia fins al 1918 quan ja tornà a publicar noves obres.
Va néixer a l'Escala (Alt Empordà) l'any 1869 i morí a aquí l'any 1966.
Va ser filla d'una família benestant tirant a adinerada, ja que el seu pare, Lluís Albert, va ser advocat, polític i propietari de terres rural. La seva mare, Dolors Paradís, va ser una dona que sempre estava malalta.
Caterina era la gran de quatre germans.
En quant a la seva educació, Caterina va anar a l'escola primària del seu poble i únicament un any a un pensionat de Girona, on començà a estudiar francès.
I després va continuar instruint-se a casa amb una professora particular i, també, va fer classes de dibuix, de pintura i d’escultura.
Però tot i això, gràcies a la influència de la seva família, Caterina va ser una persona molt autodidàctica, aprenia ella mateixa.
Va ser una dona molt informada de tot el que succeïa a l’època ja que gràcies a la seva compra setmanal de revistes i llibres i també al fet que ella, coneixedora de la llengua francesa, pogués llegir textos procedents de Francia, país on van tenir origen els moviments artístics i literaris que s’anaven estenent per tota Europa.
Al morir el seu germà, hereu de les terres, Caterina va ser qui va quedar-se-les, per tant va estar molt arrelada a la seva terra.
Tot i que, encara que ella ho amagava, viatjava sovint a Barcelona i també ho va fer per terres europees.
També amb la mort del seu pare, ella va cuidar de la seva mare.
No es casà ni tingué fills.
Les seves primeres obres estaven signades amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal (l’escala a l’inrevés), que foren publicades a l’Esquella de la Torratxa.
Al 1898 li foren premiats als Jocs Florals d’Olot un poema i un monòleg “La infanticida”, que al ser dona l’autora van crear un escàndol que va fer que Caterina s’amagués, com ja ho havien fet d’altres, sota el pseudònim de Víctor Català.
L’obra de Caterina s’agrupa en tres etapes.
La primera i la més important, tant per al nombre d’obres com per la varietat de gèneres. En tan sols set anys publicà set obres dividides en dos volums de poesia: “El cant dels mesos” (1901) i “Llibre blanc-policromi-tríptic (1905); un volum de teatre “Quatre monòlegs” (1901); tres reculls de contes “Drames rurals” (1902), “Ombrívoles” (1904) i “Caires Vius” (1907); i una novel·la, “Solitud” (1905).
En aquests anys es quan es perfilen ja les característiques de l’obra de l’autora, que amb poques variacions es mantindran constants en tota la seva producció, tant a nivell de gèneres, com temàtic i formal.
Caterina tingué preferència per la narrativa, amb la qual tractà històries tràgiques del món rural que enfoca des d’una òptica pessimista, fatalista i sensibilitzada en l’estètica del negre o del clarobscur. Aquesta visió se centra en la lluita de l’individu contra els elements hostils que impossibiliten la seva pròpia realització. Mostra, a més, interès pel món interior de les dones.
Amb l’aparició del noucentisme al 1907 l’autora se silencia fins al 1918 quan ja tornà a publicar noves obres.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Origen de la novel·la
Des de l’antiguitat s’han escrit narracions en prosa a les quals se les ha aplicat de forma indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és el Daśakumāracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor de finals de segle VI dC. La primera novel·la en opinió d’alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l’era cristiana.
El relat llarg en vers narratiu, l’abundant quantitat de romanços en prosa i les faules franceses van florir a Europa durant l’edat mitjana i el seu contingut alimenta els records comptats i transmesos per la tradició sobre herois més o menys històrics o llegendaris i les seves proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no tenien nom com gènere, i se les coneix tant en “llibre”, “història” o “tractat”.
El relat llarg en vers narratiu, l’abundant quantitat de romanços en prosa i les faules franceses van florir a Europa durant l’edat mitjana i el seu contingut alimenta els records comptats i transmesos per la tradició sobre herois més o menys històrics o llegendaris i les seves proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no tenien nom com gènere, i se les coneix tant en “llibre”, “història” o “tractat”.
divendres, 17 d’octubre del 2008
Resum per actes
Acte 3
Per fi han aconseguit que els hi paguin les quinzenes, es troben tots comptant els seus diners i pagant-se els deutes que es devien.
La carretera ja està acabada, recorden quan van començar a construir-la que semblava que mai es pogués acabar i ells mateixos dubtaven que fossin els qui la aconseguirien acabar.
Això els fa recordar a l'Andreu, ell no ha pogut veure-la acabada. I com no, surt el tema del Marçal, en Gepa continua ferm en les seves idees i creu que el Marçal ha aconseguit els seus propòsits ja que ha acabat la carretera i, a més, aquella mateixa tarda es casa amb la Maria Rosa.
Això fa que parlin de la Maria Rosa, en Calau s'hauria casat amb ella també, però això si, abans de que la trobessin a soles amb el Marçal a la nit.
La Tomasa i el Quirze creuen que la Maria Rosa es casa obligada per les circumstàncies, perquè la gent no deixa de parlar, perquè el Marçal li va parar una trampa de la qual no va poder escapar.
Els regals de boda ja els han entregat, en Gepa ha regalat mitja dotzena de pollastres, en Quirze i la Tomasa els hi deixen la casa ja que ells marxaran a treballar a l'Aragó. En Badori els hi porta el vi que beuran mentre sopen.
Se sorprenen de veure que el Badori està tan tranquil, que no se sent pas malament. Ell diu que no té malícia al Marçal i que des d'aquella nit ja no va voler casar-se amb la Maria Rosa.
Entra el Marçal i pregunta per la Maria Rosa, en Quirze va a buscar-la. Mentrestant, ell juntament amb el Calau, el Badori, el Gepa i Xic es queda parlant.
En Marçal diu uns comentaris deixant veure que ell ha sigut finalment el vencedor, el que ha aconseguit el premi, la Maria Rosa.
En Gepa pregunta des de quan ell s'estimava la Maria Rosa, en Marçal respon ple d'orgull que ell des del primer dia que la va veure se la va estimar i que ja va pensar que s'hi casaria amb ella.
En Gepa, astut, continua fent-li preguntes que veritablement tenen un altre significat. En Marçal sense pensar explica que ella va ser la primera dona que li va importar, que abans de conèixer-la totes li semblaven iguals. El que més li agradava d'ella era veure-la mentre rentava la seva roba.
Ell s'amagava entre els esbarzers i tot i que s'estava fent mal, no li importava perquè se sentia com si fos una d'aquelles peces de roba. La Maria Rosa ficava la peça de roba a l'aigua, la ensabonava, li pegava. En Marçal gaudia mirant-la.
La Maria Rosa no sabia que ell estava enamorat, no li convenia perquè ella era una dona casada.
Qui s'imaginaria que ella s'anés a quedar viuda. El Gepa segueix fent comentaris amb doble sentit, en Marçal els intenta esquivar.
Arriba la Maria Rosa, ve de l'església ja que ha anat a demanar consell al rectori. Està indecisa ja que no sap si el Marçal veritablement l'estima. També ha anat a la masia on abans veremaven, tot estava igual que abans.
Això li esta explicant al Marçal, a aquest no li agrada escoltar aquestes paraules, està tip de que ella sempre parli del mateix.
La Maria Rosa continua, vol explicar-li tot el que ha fet.
A l'església li ha demanat al rector que fes el que fos necessari per apartar-la del Marçal, perquè va ser allà mateix on es va conèixer i va casar-se amb el Marçal. L'home li ha preguntat que és el que ella sent de veritat. Ella l'estima, però ell sent el mateix?
En Marçal diu que ell se l'estima moltíssim, que la va escollir per sobre de totes i que si va mentir per entrar a la seva casa va ser per comprometre-la, per no deixar-la escapar.
Ell se'n va a vestir-se, la Maria Rosa farà el mateix.
Es queda sola a l'habitació ja que no vol que la Tomasa la pentini ni res. Es posa les faldilles negres i mentre busca una altra cosa troba la brusa de l'Andreu, la més vella que tenia i que a ella tant li agradava. No es pot contenir i plora, vol intentar somriure aquella tarda, però és un tasca que se li fa molt difícil.
Arriben tots i marxen cap a l'eglésia, la Tomasa es queda a casa parant la taula i fent el sopar.
La Maria Rosa abans de marxar s'acomiada de l'Andreu.
En Badori arriba a casa de la Tomasa mentre que aquesta es troba ultimant els detalls, porta el vi, però no qualsevol, és un vi que té tres anys.
Parlen de que sent el Badori per la Maria Rosa, la Tomasa no entén res. Tot i que ella és una dona amb fort caràcter donaria el que fos pel seu Quirze.
Omplen els porrons de vi, acaben de enllestir-ho tot i arriben els altres.
Entren a la casa, tots tenen molta gana.
En Marçal, en veure el Badori fa que feliciti a la Maria Rosa pel casament, aquest ho fa sense cap problema, tots riuen.
S'asseuen a la taula desprès d'una gran confusió per veure com es seurien i comencen a menjar.
Tasten el vi que ha portat el Badori, és un vi molt bo. En Marçal no deixa de beure.
En Gepa, sabent molt bé el que es fa, anima al Marçal a que begui més. Quan els porrons estan buits, és ell qui els va a omplir, però intencionadament el deixa caure per a que el Marçal begui vi en got, que hi entra més.
En Quirze vol saber d'on ha tret el vi el Badori, tots l'animen perquè els hi expliqui. Doncs així ho fa.
Diu que aquell vi l'ha anat a buscar al mas on treballaven veremant, que allà li ha demanat al propietari si tenia vi de feia tres anys, aquest li ha dit que si que en tenia.
Aquell vi era del que va trepitjar l'Andreu.
En Gepa pensa que en Badori ho ha fer molt bé portant aquell vi. La Maria Rosa obre els ulls i va a preguntar-li al Badori si aquell vi veritablement l'havia trepitjat l'Andreu, quan ja li confirma, se serveix un got i comença a beure. En Marçal en canvi diu que ja n'ha begut prou i que no vol més.
En Badori i el Gepa fan enrabiar al Marçal per a que begui vi, li diuen que ells el tenien per valent però que ara veuen que no ho és, que és un poruc.
Aquest no ho permet i comença a veure, ha caigut en la trampa del Gepa. Beu i beu, llavors l'altre astut comença a fer comentaris que donen a entendre que ell sap més del que es creu el Marçal. Finalment brinden perquè el Badori no hagi de treure del mig al Marçal per a casar-s'hi amb la Maria Rosa.
Ella s'està començant a esverar i demana a tots que surtin i que la deixin a soles amb ell.
Quan ho aconsegueix es refereix a les paraules del Gepa per saber perquè les deia, en Marçal s'està despullant, vol fer seva la Maria Rosa. Ella primer vol parlar, sap que aquí passa alguna cosa estranya.
Com veu que no ho aconsegueix busca una alternativa, diu que ella sempre ha donat molt més per ell que no pas ell per ella, que ella no s'havia estimat mai l'Andreu, que entre ells no ha d'haver-hi cap secret...
Llavors torna a dir-li que ell mai ha fet res per ella. En Marçal diu que ha fet tot el possible perquè es casessin ja que ell va assassinar al capatàs i va tramar-ho tot per a culpar l'Andreu.
La Maria Rosa ja ho ha descobert tot, ell continua amb l'obsessió de fer-la seva. Ella no vol perquè ell és un assassí, el que va matar al seu home l'Andreu.
La Maria Rosa vol apartar-se dels seus petons de les seves carícies, al veure que no pot agafa un ganivet i li clava, vol escapar però ell la subjecta per les faldilles.
Entren tots veuen al Marçal al terra, sagnant, la Maria Rosa diu que ell va ser l'assassí del capatàs i el culpable de que morís l'Andreu per això l'ha venjat.
L'envia a l'infern.
Per fi han aconseguit que els hi paguin les quinzenes, es troben tots comptant els seus diners i pagant-se els deutes que es devien.
La carretera ja està acabada, recorden quan van començar a construir-la que semblava que mai es pogués acabar i ells mateixos dubtaven que fossin els qui la aconseguirien acabar.
Això els fa recordar a l'Andreu, ell no ha pogut veure-la acabada. I com no, surt el tema del Marçal, en Gepa continua ferm en les seves idees i creu que el Marçal ha aconseguit els seus propòsits ja que ha acabat la carretera i, a més, aquella mateixa tarda es casa amb la Maria Rosa.
Això fa que parlin de la Maria Rosa, en Calau s'hauria casat amb ella també, però això si, abans de que la trobessin a soles amb el Marçal a la nit.
La Tomasa i el Quirze creuen que la Maria Rosa es casa obligada per les circumstàncies, perquè la gent no deixa de parlar, perquè el Marçal li va parar una trampa de la qual no va poder escapar.
Els regals de boda ja els han entregat, en Gepa ha regalat mitja dotzena de pollastres, en Quirze i la Tomasa els hi deixen la casa ja que ells marxaran a treballar a l'Aragó. En Badori els hi porta el vi que beuran mentre sopen.
Se sorprenen de veure que el Badori està tan tranquil, que no se sent pas malament. Ell diu que no té malícia al Marçal i que des d'aquella nit ja no va voler casar-se amb la Maria Rosa.
Entra el Marçal i pregunta per la Maria Rosa, en Quirze va a buscar-la. Mentrestant, ell juntament amb el Calau, el Badori, el Gepa i Xic es queda parlant.
En Marçal diu uns comentaris deixant veure que ell ha sigut finalment el vencedor, el que ha aconseguit el premi, la Maria Rosa.
En Gepa pregunta des de quan ell s'estimava la Maria Rosa, en Marçal respon ple d'orgull que ell des del primer dia que la va veure se la va estimar i que ja va pensar que s'hi casaria amb ella.
En Gepa, astut, continua fent-li preguntes que veritablement tenen un altre significat. En Marçal sense pensar explica que ella va ser la primera dona que li va importar, que abans de conèixer-la totes li semblaven iguals. El que més li agradava d'ella era veure-la mentre rentava la seva roba.
Ell s'amagava entre els esbarzers i tot i que s'estava fent mal, no li importava perquè se sentia com si fos una d'aquelles peces de roba. La Maria Rosa ficava la peça de roba a l'aigua, la ensabonava, li pegava. En Marçal gaudia mirant-la.
La Maria Rosa no sabia que ell estava enamorat, no li convenia perquè ella era una dona casada.
Qui s'imaginaria que ella s'anés a quedar viuda. El Gepa segueix fent comentaris amb doble sentit, en Marçal els intenta esquivar.
Arriba la Maria Rosa, ve de l'església ja que ha anat a demanar consell al rectori. Està indecisa ja que no sap si el Marçal veritablement l'estima. També ha anat a la masia on abans veremaven, tot estava igual que abans.
Això li esta explicant al Marçal, a aquest no li agrada escoltar aquestes paraules, està tip de que ella sempre parli del mateix.
La Maria Rosa continua, vol explicar-li tot el que ha fet.
A l'església li ha demanat al rector que fes el que fos necessari per apartar-la del Marçal, perquè va ser allà mateix on es va conèixer i va casar-se amb el Marçal. L'home li ha preguntat que és el que ella sent de veritat. Ella l'estima, però ell sent el mateix?
En Marçal diu que ell se l'estima moltíssim, que la va escollir per sobre de totes i que si va mentir per entrar a la seva casa va ser per comprometre-la, per no deixar-la escapar.
Ell se'n va a vestir-se, la Maria Rosa farà el mateix.
Es queda sola a l'habitació ja que no vol que la Tomasa la pentini ni res. Es posa les faldilles negres i mentre busca una altra cosa troba la brusa de l'Andreu, la més vella que tenia i que a ella tant li agradava. No es pot contenir i plora, vol intentar somriure aquella tarda, però és un tasca que se li fa molt difícil.
Arriben tots i marxen cap a l'eglésia, la Tomasa es queda a casa parant la taula i fent el sopar.
La Maria Rosa abans de marxar s'acomiada de l'Andreu.
En Badori arriba a casa de la Tomasa mentre que aquesta es troba ultimant els detalls, porta el vi, però no qualsevol, és un vi que té tres anys.
Parlen de que sent el Badori per la Maria Rosa, la Tomasa no entén res. Tot i que ella és una dona amb fort caràcter donaria el que fos pel seu Quirze.
Omplen els porrons de vi, acaben de enllestir-ho tot i arriben els altres.
Entren a la casa, tots tenen molta gana.
En Marçal, en veure el Badori fa que feliciti a la Maria Rosa pel casament, aquest ho fa sense cap problema, tots riuen.
S'asseuen a la taula desprès d'una gran confusió per veure com es seurien i comencen a menjar.
Tasten el vi que ha portat el Badori, és un vi molt bo. En Marçal no deixa de beure.
En Gepa, sabent molt bé el que es fa, anima al Marçal a que begui més. Quan els porrons estan buits, és ell qui els va a omplir, però intencionadament el deixa caure per a que el Marçal begui vi en got, que hi entra més.
En Quirze vol saber d'on ha tret el vi el Badori, tots l'animen perquè els hi expliqui. Doncs així ho fa.
Diu que aquell vi l'ha anat a buscar al mas on treballaven veremant, que allà li ha demanat al propietari si tenia vi de feia tres anys, aquest li ha dit que si que en tenia.
Aquell vi era del que va trepitjar l'Andreu.
En Gepa pensa que en Badori ho ha fer molt bé portant aquell vi. La Maria Rosa obre els ulls i va a preguntar-li al Badori si aquell vi veritablement l'havia trepitjat l'Andreu, quan ja li confirma, se serveix un got i comença a beure. En Marçal en canvi diu que ja n'ha begut prou i que no vol més.
En Badori i el Gepa fan enrabiar al Marçal per a que begui vi, li diuen que ells el tenien per valent però que ara veuen que no ho és, que és un poruc.
Aquest no ho permet i comença a veure, ha caigut en la trampa del Gepa. Beu i beu, llavors l'altre astut comença a fer comentaris que donen a entendre que ell sap més del que es creu el Marçal. Finalment brinden perquè el Badori no hagi de treure del mig al Marçal per a casar-s'hi amb la Maria Rosa.
Ella s'està començant a esverar i demana a tots que surtin i que la deixin a soles amb ell.
Quan ho aconsegueix es refereix a les paraules del Gepa per saber perquè les deia, en Marçal s'està despullant, vol fer seva la Maria Rosa. Ella primer vol parlar, sap que aquí passa alguna cosa estranya.
Com veu que no ho aconsegueix busca una alternativa, diu que ella sempre ha donat molt més per ell que no pas ell per ella, que ella no s'havia estimat mai l'Andreu, que entre ells no ha d'haver-hi cap secret...
Llavors torna a dir-li que ell mai ha fet res per ella. En Marçal diu que ha fet tot el possible perquè es casessin ja que ell va assassinar al capatàs i va tramar-ho tot per a culpar l'Andreu.
La Maria Rosa ja ho ha descobert tot, ell continua amb l'obsessió de fer-la seva. Ella no vol perquè ell és un assassí, el que va matar al seu home l'Andreu.
La Maria Rosa vol apartar-se dels seus petons de les seves carícies, al veure que no pot agafa un ganivet i li clava, vol escapar però ell la subjecta per les faldilles.
Entren tots veuen al Marçal al terra, sagnant, la Maria Rosa diu que ell va ser l'assassí del capatàs i el culpable de que morís l'Andreu per això l'ha venjat.
L'envia a l'infern.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Resum per actes
Acte 2
Ja han passat quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa durant aquest temps ho ha passat molt malament. La Tomasa continua ferma en els seus pensaments, per a ella la Maria Rosa és un gandula que, a més, no els deixa de donar problemes.
El Quirze, com el seu germà que és, la defensa. Creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.
Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.
Entra la Maria Rosa, ve amb les idees molt clares, diu que marxa que se'n va a buscar feina lluny del poble perquè no pot viure més allà.
En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Ell li diu que el millor per a ella seria casar-se amb un altre home i que hauria d'oblidar-se de l'Andreu, a més el metge va assegurar que si donava aquest pas es milloraria.
Ella segueix ferma, l' Andreu sempre serà el seu únic marit. Però això que vulgui marxar tan aviat ve donat perquè va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure'l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució es marxar.
Arriben tots excepte el Marçal, alguns pregunten per ell, en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd. En Marçal escolta les paraules i ja comença a veure's la tensió que hi ha entre els dos.
Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.
Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.
En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s'està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.
En Marçal, mentre dicta, li va dient a la Maria Rosa que deuria d'oblidar-se de l'Andreu, que ell ha pagat pel que ha comés i que a ella el que li toca ara es somriure més i viure.
Ella sospita que el Marçal té ràbia a l'Andreu. Se'n va.
Ell es queda sol i al veure el rebuig de la Maria Rosa creu que ella està enamorada de un altre. Si és així, no dubtarà en matar-lo perquè la feina que va començar un dia té un objectiu, aconseguir posseir la Maria Rosa.
La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.
La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.
Entren el Calau i el Badori, l'últim pensa que la Maria Rosa es muda de casa.
La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.
El Marçal entra i va a asseure's al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.
La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.
En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.
Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.
En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
La Maria Rosa ho vol impedir.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.
No ho vol creure, en Marçal de fons li crida si ella se l'estima. La Maria Rosa ho nega dient-li que abans estimaria al Badori.
Això va fer que el Marçal sortís corrents enfurismat.
Tots marxen i se'n van adormir.
Ella no deixa de pensar en el que pot estar passant a fora. I si li passa alguna cosa al Marçal?
Seria per la seva culpa.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.
Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.
Ell li diu que és ella la que li ha ferit, és el seu rebuig el que ha fet que estigui així.
La Maria Rosa acaba confessant-li que l'estima, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.
Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.
En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.
Entren els companys, en Quirze s'aixeca. En Badori diu que han escoltat al Marçal, la Maria Rosa ho nega tot, diu que allà dins no hi és el Marçal.
Llavors aquest apareix, la cara del Quirze canvia, està molt furiós.
Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l'estima.
Ella ho nega.
El Quirze es tira a matar-la, el altres li ho impedeixen.
En Marçal ha aconseguit el que volia.
Ja han passat quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa durant aquest temps ho ha passat molt malament. La Tomasa continua ferma en els seus pensaments, per a ella la Maria Rosa és un gandula que, a més, no els deixa de donar problemes.
El Quirze, com el seu germà que és, la defensa. Creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.
Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.
Entra la Maria Rosa, ve amb les idees molt clares, diu que marxa que se'n va a buscar feina lluny del poble perquè no pot viure més allà.
En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Ell li diu que el millor per a ella seria casar-se amb un altre home i que hauria d'oblidar-se de l'Andreu, a més el metge va assegurar que si donava aquest pas es milloraria.
Ella segueix ferma, l' Andreu sempre serà el seu únic marit. Però això que vulgui marxar tan aviat ve donat perquè va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure'l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució es marxar.
Arriben tots excepte el Marçal, alguns pregunten per ell, en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd. En Marçal escolta les paraules i ja comença a veure's la tensió que hi ha entre els dos.
Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.
Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.
En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s'està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.
En Marçal, mentre dicta, li va dient a la Maria Rosa que deuria d'oblidar-se de l'Andreu, que ell ha pagat pel que ha comés i que a ella el que li toca ara es somriure més i viure.
Ella sospita que el Marçal té ràbia a l'Andreu. Se'n va.
Ell es queda sol i al veure el rebuig de la Maria Rosa creu que ella està enamorada de un altre. Si és així, no dubtarà en matar-lo perquè la feina que va començar un dia té un objectiu, aconseguir posseir la Maria Rosa.
La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.
La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.
Entren el Calau i el Badori, l'últim pensa que la Maria Rosa es muda de casa.
La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.
El Marçal entra i va a asseure's al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.
La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.
En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.
Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.
En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
La Maria Rosa ho vol impedir.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.
No ho vol creure, en Marçal de fons li crida si ella se l'estima. La Maria Rosa ho nega dient-li que abans estimaria al Badori.
Això va fer que el Marçal sortís corrents enfurismat.
Tots marxen i se'n van adormir.
Ella no deixa de pensar en el que pot estar passant a fora. I si li passa alguna cosa al Marçal?
Seria per la seva culpa.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.
Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.
Ell li diu que és ella la que li ha ferit, és el seu rebuig el que ha fet que estigui així.
La Maria Rosa acaba confessant-li que l'estima, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.
Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.
En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.
Entren els companys, en Quirze s'aixeca. En Badori diu que han escoltat al Marçal, la Maria Rosa ho nega tot, diu que allà dins no hi és el Marçal.
Llavors aquest apareix, la cara del Quirze canvia, està molt furiós.
Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l'estima.
Ella ho nega.
El Quirze es tira a matar-la, el altres li ho impedeixen.
En Marçal ha aconseguit el que volia.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Resum per actes
Acte 1
En la primera escena de l'obra apareixen el Gepa i el Badori.
En Badori ha arribat al poble buscant feina. En Gepa l'anima dient-li que el capatàs arribarà aviat i que segur que el contractarà. El Badori darrerament no ho ha passat gens bé, les últimes setmanes les havia passat a l'hospital perquè havia agafat el tifus i per sort s'ha salvat i, a més no tenia treball. És un noi molt sensible.
El Gepa se'l va trobar pel carrer, i com que li recordava al seu fill que va morir, li va oferir treball.
El Gepa és un home irònic.
Arriben la Tomasa i el Quirze, com sempre barallant-se, i el Badori espantat es fica al mig i acaba rebent. La Tomasa li diu que no es fiqui en coses de matrimoni, que ell no n'ha de fer res.
I en Badori, prudent, ho deixa córrer.
En Gepa s'interessa per l'Andreu, però les úniques notícies que tenen són que continua a Ceuta a la presó. Possiblement en Marçal és el que tindrà alguna notícia seva.
La Tomasa li te ràbia a la Maria Rosa perquè aquesta no pega un pal a l'aigua, i a sobre està vivint allà amb ells.
El Marçal ve amb notícies de l'Andreu, es veu que està una mica malalt perquè es nega a menjar, continua dient que es innocent.
No li volen dir res a la Maria Rosa, no la volen preocupar més.
En Marçal es mostra trist, però després es contradiu dient que avui età content perquè els hi paguen.
En Gepa desconfia.
En Marçal, després de la pressió de la Tomasa i el Quirze, explica el que va passar el dia de l'assassinat: El capatàs els havia rebaixat el sou per això s'estaven disputant, es van barallar amb ell i l' Andreu va rebre. Llavors aquella mateixa nit, suposadament l'Andreu va llevar-se a la nit, va agafar un ganivet i li va clavar, netejant-s'hi la sang amb un mocador.
Arriba la Maria i al escoltar de que parlaven va saltar defensant el seu estimat marit, va dir que ell va passar tota la nit a casa i que va ser al matí quan van entrar els policies i van trobar el ganivet i el mocador, però això devia de ser una trampa.
A l'Andreu el van treure per la porta mentre tots els veïns xiuxiuejaven i ell cridava a veus la seva innocència.
Al final diu que si ella troba l'assassí del capatàs no dubtarà en venjar-se.
La Tomasa està preocupada per si la Maria Rosa s'assabenta del que està passant l'Andreu en aquests moments. Li ho volen ocultar.
La Maria Rosa parla amb en Marçal, li diu que vol anar a fer un visita a l'Andreu a Ceuta, que ell no ha fet res a ningú, que el vol veure perquè el troba a faltar i que l'estima moltíssim. El Marçal li diu que l'hauria d'oblidar perquè ha fet una cosa molt dolenta i que hauria de tractar de ser feliç sense ell.
Després d'aquestes paraules la Maria Rosa pensa que el Marçal te ràbia a l'Andreu.
En Marçal es queda sol, no pot passar més sense ella, necessita tenir-la al seu costat, la desitja amb totes les seves forces i diu que ell va ser el que va matar al capatàs en un acte inconscient i que després va haver de culpar l'Andreu perquè no podia permetre's perdre a la Maria Rosa per sempre.
En Badori es acceptat per treballar a la carretera. Un petit temps després arriba la Maria Rosa i ell li comenta que la coneix d'alguna cosa, és de quan van estar treballant al mas, fent de veremadors. La Maria Rosa es posa tota contenta i els hi explica la història de com va conèixer l'Andreu.
Ella mai s'havia fixa't en cap home, l'Andreu trepitjava el raïm mentre els altres sopaven, ella va fer un comentari de burla envers ell, llavors ell es va apropar deixant-li caure un raïm per l'esquena, va ser a partir d'aquest instant quan es van començar a fixar mútuament.
Uns dies més tard, una noia va clavar una agulla dintre d'un raïm dels que trepitjava l'Andreu, ell, passant de les advertències de la Maria Rosa va continuar trepitjant-lo i es va clavar l'agulla.
La Maria Rosa tot corrent se la va treure, preocupada pel que podia haver-li passat, ell reia i va continuar trepitjant raïms amb el peu sagnant.
Va ser en aquest moment quan es van fer inseparables.
Arriba una carta per al Quize Perera, però com que cap d'ells sap llegir es limiten a pensar d'on pot provenir; sospiten que es de Ceuta i que porta notícies de l'Andreu.
L'única que sap llegir és la Maria Rosa, però no volen deixar-se-la llegir pel que pugui dir dintre.
Finalment la aconsegueix i la carta els comunica allò que no volien escoltar, l'Andreu ha mort.
Ningú s'ho pot creure, sembla mentida que això hagi succeït. La Maria Rosa plora i plora desconsoladament.
Li comuniquen al Marçal i aquest es diu per ell que ara aconseguirà que ella sigui tota seva.
En la primera escena de l'obra apareixen el Gepa i el Badori.
En Badori ha arribat al poble buscant feina. En Gepa l'anima dient-li que el capatàs arribarà aviat i que segur que el contractarà. El Badori darrerament no ho ha passat gens bé, les últimes setmanes les havia passat a l'hospital perquè havia agafat el tifus i per sort s'ha salvat i, a més no tenia treball. És un noi molt sensible.
El Gepa se'l va trobar pel carrer, i com que li recordava al seu fill que va morir, li va oferir treball.
El Gepa és un home irònic.
Arriben la Tomasa i el Quirze, com sempre barallant-se, i el Badori espantat es fica al mig i acaba rebent. La Tomasa li diu que no es fiqui en coses de matrimoni, que ell no n'ha de fer res.
I en Badori, prudent, ho deixa córrer.
En Gepa s'interessa per l'Andreu, però les úniques notícies que tenen són que continua a Ceuta a la presó. Possiblement en Marçal és el que tindrà alguna notícia seva.
La Tomasa li te ràbia a la Maria Rosa perquè aquesta no pega un pal a l'aigua, i a sobre està vivint allà amb ells.
El Marçal ve amb notícies de l'Andreu, es veu que està una mica malalt perquè es nega a menjar, continua dient que es innocent.
No li volen dir res a la Maria Rosa, no la volen preocupar més.
En Marçal es mostra trist, però després es contradiu dient que avui età content perquè els hi paguen.
En Gepa desconfia.
En Marçal, després de la pressió de la Tomasa i el Quirze, explica el que va passar el dia de l'assassinat: El capatàs els havia rebaixat el sou per això s'estaven disputant, es van barallar amb ell i l' Andreu va rebre. Llavors aquella mateixa nit, suposadament l'Andreu va llevar-se a la nit, va agafar un ganivet i li va clavar, netejant-s'hi la sang amb un mocador.
Arriba la Maria i al escoltar de que parlaven va saltar defensant el seu estimat marit, va dir que ell va passar tota la nit a casa i que va ser al matí quan van entrar els policies i van trobar el ganivet i el mocador, però això devia de ser una trampa.
A l'Andreu el van treure per la porta mentre tots els veïns xiuxiuejaven i ell cridava a veus la seva innocència.
Al final diu que si ella troba l'assassí del capatàs no dubtarà en venjar-se.
La Tomasa està preocupada per si la Maria Rosa s'assabenta del que està passant l'Andreu en aquests moments. Li ho volen ocultar.
La Maria Rosa parla amb en Marçal, li diu que vol anar a fer un visita a l'Andreu a Ceuta, que ell no ha fet res a ningú, que el vol veure perquè el troba a faltar i que l'estima moltíssim. El Marçal li diu que l'hauria d'oblidar perquè ha fet una cosa molt dolenta i que hauria de tractar de ser feliç sense ell.
Després d'aquestes paraules la Maria Rosa pensa que el Marçal te ràbia a l'Andreu.
En Marçal es queda sol, no pot passar més sense ella, necessita tenir-la al seu costat, la desitja amb totes les seves forces i diu que ell va ser el que va matar al capatàs en un acte inconscient i que després va haver de culpar l'Andreu perquè no podia permetre's perdre a la Maria Rosa per sempre.
En Badori es acceptat per treballar a la carretera. Un petit temps després arriba la Maria Rosa i ell li comenta que la coneix d'alguna cosa, és de quan van estar treballant al mas, fent de veremadors. La Maria Rosa es posa tota contenta i els hi explica la història de com va conèixer l'Andreu.
Ella mai s'havia fixa't en cap home, l'Andreu trepitjava el raïm mentre els altres sopaven, ella va fer un comentari de burla envers ell, llavors ell es va apropar deixant-li caure un raïm per l'esquena, va ser a partir d'aquest instant quan es van començar a fixar mútuament.
Uns dies més tard, una noia va clavar una agulla dintre d'un raïm dels que trepitjava l'Andreu, ell, passant de les advertències de la Maria Rosa va continuar trepitjant-lo i es va clavar l'agulla.
La Maria Rosa tot corrent se la va treure, preocupada pel que podia haver-li passat, ell reia i va continuar trepitjant raïms amb el peu sagnant.
Va ser en aquest moment quan es van fer inseparables.
Arriba una carta per al Quize Perera, però com que cap d'ells sap llegir es limiten a pensar d'on pot provenir; sospiten que es de Ceuta i que porta notícies de l'Andreu.
L'única que sap llegir és la Maria Rosa, però no volen deixar-se-la llegir pel que pugui dir dintre.
Finalment la aconsegueix i la carta els comunica allò que no volien escoltar, l'Andreu ha mort.
Ningú s'ho pot creure, sembla mentida que això hagi succeït. La Maria Rosa plora i plora desconsoladament.
Li comuniquen al Marçal i aquest es diu per ell que ara aconseguirà que ella sigui tota seva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
