dimarts, 18 de novembre del 2008

Solitud

Solitud va ser escrita al 1905.


És un drama rural en prosa i que, seguint els temes dels modernistes per excel·lència, mostra la tensió entre l’individu i la societat, entre aquest i l’entorn natural i la lluita de la protagonista per trobar la pròpia individualitat entre els determinismes que l’envolten.
És una obra plena d’elements simbòlics.

- Està estructurada en dues parts:

Primavera i tardor: funcionen com a metàfora (primavera de la Mila;depressió d’aquesta- mal de muntanya-).

  • Primavera --> capítols I - X

  • Estiu --> passa volant (4 pàgines)

  • Tardor --> capítols XI - XVIII


L’obra dura un any.

-Hi ha alguns paral·lelismes entre els dos blocs:

· Ambdós finalitzen amb una festa: pròleg d’un daltabaix.

1- Daltabaix econòmic (ruïna econòmica de la família) i després un daltabaix matrimonial.
2- Violació de l’ànima.

- Neteja (simbòlica): de l’ermita (neteja interior). Excursió al Cimalt on se n’adona que el pastor és un vell.


- Els personatges principals són:

La Mila i el pastor, Gaietà, que són els personatges positius.
El Matias i l’Ànima, que són els personatges negatius.