3. REVOLTES EXTERNES

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:

Guerra de les Colònies (1898)

Setmana Tràgica (1909)

Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:

Proclamació de la Segona República (1931)

Fets d’Octubre (1934)

Guerra Civil Espanyola(1936-1939)


Mundeta filla:

Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista

Caputxinada (1966)



2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?
Hi havia dos bàndols: els Aliats, França, Anglaterra i Rússia; les potències Centrals, Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.

· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès a Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.

· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.


3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l’àvia no l’importa qui sigui el vencedor, la guerra li és indiferent. A ella el que li importa és haver perdut les seves joies i els diners.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

7 d’Abril de 2008

El 2007 havia sigut un any molt dur per a la família, havíem perdut un membre en un fatídic accident. Tot era obscuritat a dins del túnel, semblava que mai arribaria el final. Quan més tristos estàvem va arribar una bona notícia a les nostres oïdes: al cap de nou mesos una nena s’incorporaria a la família. Va ser una fabulosa informació, era com si les coses volguessin tornar a la normalitat. Passaren els mesos i la petita va anar desenvolupant-se al ventre de la seva mare, jo estava contentíssima perquè anava a ser la seva padrina.
Avui a la tarda, mentre estudiava, va sonar el telèfon, era el meu cosí que em comunicava que la petita Irene havia arribat a aquest món. Quan m’ha penjat, he agafat unes quantes coses i m’he dirigit cap a l’hospital, no podia esperar ni un instant més a sostenir aquella petita entre els meus braços. He arribat, he abraçat a tothom que m’he trobat pel camí i m’he apropat al bressol on reposava. Tenia els ullets mig oberts i una careta molt rodoneta, no m’he la podia deixar de mirar ni un instant. Quan la he pogut sostenir entre els meus braços un calfred m’ha entrat pel cos i unes llàgrimes de felicitat m’ompliren els ulls.
Ella, aquella petita que només comptava amb unes hores de vida, era la iniciadora d’un nou període, d’una època en què les coses havien de tornar a la normalitat i l’encarregada de treure’ns un somriure. És indescriptible la sensació de tenir un ésser tan menudet tan a prop teu, sents que tu l’has de protegir que seràs tu qui li haurà d’ensenyar tot per a viure.
I ara que estic aquí, a casa, recordant cada facció de la seva fisonomia m’és inevitable no imaginar-me dintre d’un parell d’anys amb ella de la mà jugant, corrent, ballant...

Sóc tan feliç...

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?

L’aixecament militar del general Francisco Franco i dels generals Moles i Sanjurjo.

b) Quines van ser-ne les causes?

Es van aixecar contra les mesures progressistes que estava implantant el govern republicà.

c) Quins personatges hi van intervenir?

El president de la república Azaña, el cap de govern Indalecio Prieto, i els ministres Largo Caballero i Juan Negrin. Per part dels sublevats: Francisco Franco, Antonio Primo de Rivera i el cardenal Segura.

d) Com es va resoldre el conflicte?

Amb la victòria dels sublevats entre els quals es trobava el que fou el dictador des de final de la guerra, 1939, fins a la seva mort, 1975 Francisco Franco.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Ella, pràcticament, no té informació de la guerra, el que sap és perquè els altres li ho han explicat. Sent vergonya quan el vell li pregunta sobre els anarquistes perquè no en sap res, l’home li cau bé però no entén aquestes preguntes que li fa. Amb aquesta conversa va comprendre que la seva vida era <ensopida> al costat de la vida d’aquell anarquista, una vida <plena> de tot tipus d'experiències.
Ella era una dona molt similar a les dones amb les que tenia amistat, tot era igual però la seva vida va canviar quan va conèixer l’any 1934 a l’Ignasi, el jove amb que va perdre la seva virginitat.

3.3. El món de la filla

Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?

Democratitzar la universitat, que es reconegués el dret a organitzar-se en sindicats ja que en aquella època només existia el sendicat del règim. A partir de la democratització de la Universitat, es volia aconseguir la democratització política del país.

b) Com es van revoltar?
Amb la constitució del Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. Prèviament, però, s'havien reunit en assamblees, s'havien manifestat...

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
La tancada dels estudiants al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i l'11 de Març de 1966, fet conegut sota el nom de Caputxinada.

d) Com es va acabar?
La policía va encerclar el convent, fent un setge i els estudiants van haver sortir i foren sancionats.
Aquest fou un fet molt signifiatiu, fins i tot, la premsa estrangera en va parlar.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

La Mundeta Claret és una jove molt diferent a la seva mare ja que ella si que s'involucrà en els fets que l'envolten. Estava present a les assamblees que es convocaven a l'Universitat, visqué en primera persona com els policies interromperen una reunió i com aquests començaren a detenir als joves allà congregats...
La seva mare, en canvi, estava molt allunyada dels fets de la seva època i, fins i tot, en ocasions, desconeixia la importància d'aquests.

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de
la Caputxinada.

Era un matí de dijous d'un hivern fred d'aquells que ja no es recordaven aquí a Catalunya, i com cada jornada em trobava a l'escola impartint un curs Aprendre el català en 3 mesos. Aquest estava dirigit a gent gran que volia ser coneixedora de la llengua i a nouvinguts a la comunitat que havien d'aprendre la llengua per a poder-se comunicar i/o trobar feina.

Aquell dia hi havia moltíssima boira i el vent bufava amb més força de l'habitual, les ràdios anunciaven una nevada a gran escala i recomanaven precaució.

El curs va començar a les 9:00 AM com de costum, però aquell dia només hi havia tres alumnes, em vaig imaginar que les condicions atmosfèriques eren les causants de tanta absència. Tanmateix, vaig anar al despatx del director per a parlar-li de la situació.

A mesura que m'apropava al seu despatx anava fent un cop d'ull per les altres aules però tampoc hi havia ningú.
De sobte, vaig escoltar un crit que deia: <<Deixeu-me anar!>>, em vaig espantar i la meva ment s'omplí ràpid d'idees que em dugueren a pensar que algú retenia a tota la gent.

Vaig respirar profundament per intentar calmar-me, em vaig agenollir i vaig gatejar fins a l'aula d'on provenia el crit. El meu cor bategava tan fort que semblava que anés a sortir-se del cos.

Per un foradet de la porta, vaig poder veure que es tractava d'un parell d'homes amb ganivets que tenien amenaçada la gent.

Vaig agafar el telèfon mòbil i vaig trucar la policia. Quan estaven de camí, vaig notar que algú em tocava per l'esquena, em vaig girar i es tractava d'un dels alumnes de la meva classe.

Quin ensurt em va donar...

PARLEM DE REVOLTES

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...

Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.Fets Any Què en sabeu?

-(1914-1918) Primera Guerra Mundial
Fou un conflicte bèl·lic que enfrontà els Aliats (França, Regne Unit, Rússia...) amb les Potències Centrals (Alemanya, Itàlia, Àustria i Hongria).

-(1917-1922) Revolució Soviètica
La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Aquesta acabà amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de la URSS.

-(1922-1943 / 1943-1945) Dictadura de Benito Mussolini i República Social Italiana
Itàlia va estar sota el poder del dictador feixista durant un llarg període. La Itàlia de Mussolini recolza l’Alemanya de Hitler.

-(1923- 1930) Dictadura de Primo de Rivera
Espanya estigué sota el poder del militar Primo de Rivera.

-(1929) Crack del 29
Crisi econòmica a nivell mundial.

-(1931-1936) Segona República Espanyola
Període de la història d’Espanya en què no hi hagué monarquia.

-(1933-1945) Dictadura d’Adolf Hitler
Alemanya estigué sota el comandament de Hitler, feixista que va voler acabar amb la vida de tots els jueus que vivien al país. Fou el creador dels famosos camps de concentració on els presos eren torturats.

-(1936-1939) Guerra Civil Espanyola
Conflicte que s’inicià per un cop d’estat militar a càrrec del general Francisco Franco que desencadenà un conflicte entre republicans i feixistes, sent aquests últims els vencedors.

-(1939-1975) Dictadura Franquista
Espanya estigué sota el comandament del militar Francisco Franco. Fou una època de gran repressió i censura.

-(1939-1945) Segona Guerra Mundial
Conflicte armat en què s’involucraren gran part de països del món. Hagueren dos bàndols: Aliats i Potències de l’Eix. Fou una guerra molt sanguinària que finalitzà amb la rendició del Japó després d’haver sigut aquest atacat amb dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.

-(1954-1975) Guerra del Vietnam
Conflicte que enfrontà Vietnam del Sud i Vietnam del Nord i on també participaren països estrangers.

-(1947-1990) Guerra Freda
Conflicte tàctic entre l’URSS i els EUA.

-(1950-1953) Guerra de Korea
Conflicte que enfrontà Korea del Sud amb Korea del Nord.

-(1975- fins als nostres dies) Democràcia
Espanya instaurà la Democràcia que encarà existeix avui en dia quan el dictador, Francisco Franco, va morir. El 1977 s’aprovà la Constitució Espanyola.

-(1991) Caiguda de la URSS
L’agrupació d’Estats de l’Est d’Europa es trenca.

-(1991) Guerra del Golf
Conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels EUA.

-(1991-2001) Guerra dels Balcans
Conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia.

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.


2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta : Alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.

· Revoltar: Excitar indignació, promoure sentiment de protesta. Alçar-se en revolta.

· Revolució: Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.

· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

PROPOSTA DE LECTURA

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines, entre les que trobem 34 pàgines que ens fan una introducció, per tant, la novel·la s'estén al llarg de 211 pàgines.

· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols.

· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva a l'inici i a final de la novel·la quan parla la mare en primera persona.

· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Sí que n'hi ha i tenen la funció de separar les diferents veus narratives, les de les tres protagonistes de l'obra, que s'ntercalen al llarg de la novel·la. A més a més, aquests espais també reflecteixen el diferent temps històrics ja que cada protagonista explica els esdeveniments que tingueren lloc a la seva època.

b) Sobre el títol:

· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista és una dona i que probablement morirà.

· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Els fets que van tenir lloc a la seva vida

c) Sobre l’argument:

· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica la història de tres dones de la mateixa família que, en ocasions, comparteixen el mateix sotre. Tres dones que narren els fets de la seva època.

d) Sobre el temps:

· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets
d’aquesta narració?

El diari de l'àvia que ens dóna la data finals del segle XIX moment en què Espanya perd les colónies de Cuba i Filipines, la segona República, la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) i la Caputxinada (els estudiants universitaris es fiquen als convents dels Caputxins).


e) Sobre l’argument:

· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.

f) Sobre els personatges:

· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.

- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.

g) Sobre les veus narratives:

· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.

Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.

3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?
6 de desembre de 1894

b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum

5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?


Diferents fets de la vida d'un mateix personatge

Èpoques i personatges diferents.

Activitats preliminars (3)

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?

Quan acabà la dictadura franquista, amb la mort de Francisco Franco l’any 1975, la dona començà a adquirir una mica de llibertats, que no tenia fins al moment, va entrar al món laboral, va poder sortir al carrer sense demanar permís al seu marit, va deixar de ser una simple persona que s’havia d’encarregar obligatòriament de les tasques domèstiques i de cuidar dels fills...
D’aquest alliberament parla Montserrat, la dona va passar a ser considerada una persona que podia ser com qualsevol home, però, malauradament, encara al segle XXI existeixen moltes discriminacions.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?

Sí que té sentit parlar d’aquest tema i és que, com ja mencionava a la qüestió anterior, a la nostra societat encara existeix la discriminació a la dona. Molts creuen que les dones no estan capacitades per a realitzar segons quin tipus de feina, com per exemple dirigir una empresa o ser paleta, perquè creuen que això són coses d’homes. Però no ens enganyem, les dones són éssers humans de la mateixa manera que el homes i estan capacitades per a qualsevol feina.
A més, no està ben vist que les dones facin segons quines coses, especialment relacionades amb l’àmbit de les parelles. Tanmateix, si es tracta d’un home, ja la cosa canvia.
Així no arribarem enlloc, ja és hora d’abandonar aquest pensament i de que es consideri a la dona una persona com cal.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?

Podria emplenar unes quantes pàgines parlant de temes que em preocupen del món actual i és que, vulguem o no, la nostra societat està plena de mancances. Em preocupa que la crisi que afecta a tots els països del món ens impedeixi trobar feina, potser, quan comencem a treballar, no ens vulguin agafar perquè no tenim experiència o perquè no tenen diners per a pagar-nos i això faci que ens veiem obligats a treballar de qualsevol cosa amb la finalitat de poder guanyar-nos el pa que ens mengem. I relacionat amb aquest tema, també és un problema per als joves el no poder independitzar-se perquè no hi ha diners per a comprar un pis.
Parlant en àmbits més generals, la societat s’enfronta a problemes molt greus: la violència de gènere que està acabant amb la vida de milers i milers de dones cada any, els crims, els atracaments, el tràfic humà i el narcotràfic, les guerres, el treball infantil...
S’ha d’intentar trobar solucions a aquests problemes, no es pot permetre que un assassí estigui al carrer perquè a la seva declaració davant del jutge ha dit que pateix trastorns i que el dia del crim anava drogat, tampoc no es pot permetre que hi hagi barris en què la gent forastera no s’atreveixi a entrar per si de cas després no pot sortir o per si els atraquen...
I com aquests, molts més problemes.

Crítica de la visita a la UB

Ahir, dimarts 17 de Març, vàrem fer una visita a la Universitat de Barcelona.
Tots estàvem emocionats per descobrir el nou món, el dels universitaris, al qual ben aviat molts ens unirem.
Estar tan a prop de la Universitat, veure els joves i una reduïda part de les instal·lacions, fou impressionant.


Ens va impactar molt com un grup de joves ocupaven una sala com a mostra de la seva inconformitat davant del Pla de Bolonya, també com altres, membres del sindicat d'estudiants, repartien fulletons informant de la vaga del proper dia 19 o intentaven vendre diaris...
Realment, és un món molt diferent al que nosaltres estem acostumats a veure.

Començà la xerrada, pujàrem a una classe on un catedràtic ens comentà uns poemes de Vicent Andrés Estellés, un poeta valencià que hem treballat a classe.
Des del punt de vista d'una adolescent de setze anys, la xerrada fou una mica redundant, tot era com molt repetitiu i es feien moltes voltes que defugien del que es volia dir.
Del tema de Vicent Andrés se'n va parlar ben poc, únicament uns breus comentaris sobre el contingut, que em semblaren adequats, però el professor parlà més de mètrica o de paraules que l'autor valencià emprava (com ací o meua), que, sincerament, una alumnes de batxillerat ja coneixem. A més, hi havia gent que no va saber estar-se callada i d'altres que no paraven de demanar silenci, sense adonar-se que ells eren els que més molestaven.
Es va fer una mica pesat, però no tot fou dolent, aquella mena de classe ens apropà una mica, al que en qüestió d'un parell d'anys, haurem d'experimentar nosaltres mateixos.

De les instal·lacions de la Universitat de Filologia vam veure molt poc, ni tan sols ens van deixar visitar la biblioteca. La visita a l'aula Magna o el paranimf hagués sigut francament impressionant, però ens vam haver de limitar a recórrer els passadissos.
Això sí, els patis eren molt bonics, tot i que no ens volien deixar visitar-los perquè hi havien ocupes que tenien per allà matalassos, feien el seu menjar...

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Escultura dedicada a Montserrat Roig

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.


Sóc de Singuerlin, d'un barri de la ciutat barcelonesa de Santa Coloma de Gramenet. Un barri de segona categoria on podem trobar tot de botigues i on les esglésies han passat a un segon pla per a deixar lloc a diumenges prenent el vermut al bar de la cantonada. Un barri on conviuen tot de cultures, de persones que treballen per a poder alimentar a la seva família. Jo, vaig néixer amb les Olimpiades de l'any 1992, una calorosa nit d'Agost, a l'hospital de Germans Tries i Puyol i des de llavors he viscut en un pis amb la meva família i en un veïnat que no canviaria per res del món, aquí ens coneixem la gran majoria i no hi ha res com l’afecció de la teva gent.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

UNA PERSONALITAT COMPROMESA (2)

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:


CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)


Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or.
Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres.
Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna.
Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:

a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?

Està parlant de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc entre 1936 i 1939 i que desencadenà la dictadura militar del general Francisco Franco.

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.

L’autora va veure a la universitat un nou món al que no estava acostumada, i quan parla de crits i aldarulls s’està referint a què les universitats catalanes eren centres on la joventut del moment s’agrupava i defenia els seus ideals, joves que volien transformar el món i que no tenien por d’enfrontar-se amb qui fos necessari per a aconseguir els seus propòsits.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?

Montserrat Roig escrivia en català, una llengua per aquells temps marcada per la censura, però que poc a poc va anar naixent.
Per tant, es refereix a que el català encara no era una llengua com la coneixem avui dia, una llengua oficial d’una comunitat autònoma que s’empra en tots els àmbits de la vida sinó que era una llengua d’ús familiar que molt pocs empraven en les seves obres.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».

Es refereix a la Guerra del Vietnam, una guerra que va tenir una gran repercussió mediàtica i va enfrontar els Estats Units amb el Vietnam.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.

La raó ens acompanya a cada individu humà al llarg dels nostres dies i és la que ens fa de guia en el camí.

f)Expressions del text:

-Fer la gara-gara: Fer la pilota.

- Sóc d'un barri de senyores pones: Senyores burgeses de la Barcelona Franquista.

- Canonades de l'any de la picor: Molt antigues, velles.

- Senyors amb més seny que or: Senyors que no tenen diners però que tenen molta sabiduria.

- De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va viure la guerra i no va passar gana a la vida.

- Ovejitas del Señor: Totes les nenes d'una rigurositat moral cristiana que seguien les directrius dels capellans a l'època franquista.

- Futurs gallimarsots morals: Les nenes que anaven a la seva classe serien tot el contrari del que eren a al seva infantesa.

-Xino-xano: Poc a poc.

- Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.

- Sortir del niu: Allunyar-se de la protecció familiar.

-Tornu de pet: De seguida.

- Volta el món i torna al Born: Aniràs pel món viatjan però acabaràs tornant al indret on nasqueres.

UNA PERSONALITAT COMPROMESA (1)

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.

Text 1

Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Montserrat Roig va néixer al juny de 1946 a Barcelona i fou filla de pare advocat i escriptor de novel·les, Tomàs Roig, i de mare defensora d'idees feministes, Albina Fransitorra. I com ella mateixa comenta en aquest fragment fou la sisena de set germans. Per aquells temps, Espanya, es trobava sota la dictadura militar del general Franco i pocs eren els anys que havien passat després del conflicte bèl·lic que enfrontà els bàndols republicà i feixista.

Aquest és el fragment que més interessant ens ha semblat perquè ens ha fet reflexionar en relació a la família i a les diferents generacions que la formen. Pares i fills han viscut en una època diferent la qual cosa suposa una manera pròpia d'entendre la vida, però, fins i tot entre germans existeixen aquestes diferències ja que el context social en què creixem és el que ens influeix al llarg de la nostra existència.

Montserrat Roig va néixer quan alguns dels seus germans ja tenien una certa edat i en una època en la que ja existien més llibertats que no pas a l'adolescència dels seus germans. Ella va voler dedicar-se al teatre com una de les seves germanes, tot i que no va aconseguir convertir-se en una gran actriu sinó que es decantà per la literatura i ja des de ben joveneta començà a escriure obres que deixava llegir al pare per tal que li donés consells. La seva mare es va convertir en el seu suport, la seva consellera i la seva acompanyant al llarg dels anys, ambdues foren unes dones amb un caràcter molt semblant.

Montserrat va impulsar a la seva mare a estudiar filologia quan aquesta tenia 64 anys, per això ella afirma que fins i tot els seus pares canviaren amb la <<segona tanda>> dels seus fills.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Sóc la petita de tres germanes i el meu naixement va comportar un tornar a començar donat que elles ja eren adolescents. Sempre m'he sentit molt acollida, de fet sóc la petita de la casa i la que m'he emportat l'afecte de tots. El seu suport m'ha ajudat a arribar fins on avui em trobo i fins on em dugui la vida en el futur, m'esforçaré per aconseguir els meus somnis i faré tot el que estigui en les meves mans per a agrair-los que contínuament hagin apostat per mi.

Activitat 1

BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Entrevista

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.

El personatge conegut a qui m’agradaria entrevistar és el capità del Fútbol Club Barcelona nascut a la Pobla de Segur, Carles Puyol.

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.

Carles Puyol sempre ha despertat en mi un gran interès donat que és una mostra de persona lluitadora que no dóna mai un partit per perdut i que sap com animar als seus companys en cada situació. A més, l’admiro moltíssim perquè qualsevol obstacle que s’interposa al seu camí el supera i continua endavant.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.

M’imagino que si qualsevol dia tinc l’oportunitat de poder-li realitzar algunes preguntes aquestes serien les de major importància:

1- Des de jove, la teva vida ha estat relacionada amb el fútbol, però arribarà un dia en què hauràs de deixar-ho. Quin és el record que sempre guardaràs quan s’acabi la teva etapa futbolística?
2- El Fútbol Club Barcelona ha estat l'equip de primera divisió on vas debutar i en el qual continues jugant a l'actualitat. Si t’oferissin una gran quantitat de diners per canviar de club, ho faries?
3- Parlar de Carles Puyol és parlar d'una persona que no es rendeix fins que un partit ha finalitzat. Què sents en els moments en què estàs al camp lluitant per la victòria del teu equip?
4-Lesionar-se significa per a qualsevol jugador deixar de banda el seu treball per un temps, no poder estar al camp amb el seu equip per enfrontar-se als rivals. Què és el primer que et ve al cap quan en un partit pateixes una lesió?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.

Monstserrat Roig respon que una entrevista no només es tracte d’una pregunta i una resposta, sinó que és molt més que això, són opinions, observacions, imatges, paraules...Estic plenament d’acord amb les seves paraules ja que, per mitjà de l’entrevista, coneixem més de prop la persona que ens respon a les preguntes, així com també podem posar-nos en la seva pell i admirar-lo encara més o tot el contrari.

AUCA Allò que tal vegada s'esdevingué!

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

AUCA Allò que tal vegada s'esdevingué!

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.