Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan acabà la dictadura franquista, amb la mort de Francisco Franco l’any 1975, la dona començà a adquirir una mica de llibertats, que no tenia fins al moment, va entrar al món laboral, va poder sortir al carrer sense demanar permís al seu marit, va deixar de ser una simple persona que s’havia d’encarregar obligatòriament de les tasques domèstiques i de cuidar dels fills...
D’aquest alliberament parla Montserrat, la dona va passar a ser considerada una persona que podia ser com qualsevol home, però, malauradament, encara al segle XXI existeixen moltes discriminacions.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí que té sentit parlar d’aquest tema i és que, com ja mencionava a la qüestió anterior, a la nostra societat encara existeix la discriminació a la dona. Molts creuen que les dones no estan capacitades per a realitzar segons quin tipus de feina, com per exemple dirigir una empresa o ser paleta, perquè creuen que això són coses d’homes. Però no ens enganyem, les dones són éssers humans de la mateixa manera que el homes i estan capacitades per a qualsevol feina.
A més, no està ben vist que les dones facin segons quines coses, especialment relacionades amb l’àmbit de les parelles. Tanmateix, si es tracta d’un home, ja la cosa canvia.
Així no arribarem enlloc, ja és hora d’abandonar aquest pensament i de que es consideri a la dona una persona com cal.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Podria emplenar unes quantes pàgines parlant de temes que em preocupen del món actual i és que, vulguem o no, la nostra societat està plena de mancances. Em preocupa que la crisi que afecta a tots els països del món ens impedeixi trobar feina, potser, quan comencem a treballar, no ens vulguin agafar perquè no tenim experiència o perquè no tenen diners per a pagar-nos i això faci que ens veiem obligats a treballar de qualsevol cosa amb la finalitat de poder guanyar-nos el pa que ens mengem. I relacionat amb aquest tema, també és un problema per als joves el no poder independitzar-se perquè no hi ha diners per a comprar un pis.
Parlant en àmbits més generals, la societat s’enfronta a problemes molt greus: la violència de gènere que està acabant amb la vida de milers i milers de dones cada any, els crims, els atracaments, el tràfic humà i el narcotràfic, les guerres, el treball infantil...
S’ha d’intentar trobar solucions a aquests problemes, no es pot permetre que un assassí estigui al carrer perquè a la seva declaració davant del jutge ha dit que pateix trastorns i que el dia del crim anava drogat, tampoc no es pot permetre que hi hagi barris en què la gent forastera no s’atreveixi a entrar per si de cas després no pot sortir o per si els atraquen...
I com aquests, molts més problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada