7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing
dimarts, 24 de febrer del 2009
dilluns, 16 de febrer del 2009
Activitat 3
5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
En Caïm i la Nara hauran de tenir descendència que anirà omplint el nou món - "Tindrem fills. I saps com els educarem? Doncs precisament a l'inrevés de com ens han educat els nostres pares. [...] Cal superar els nous mètodes. Pensa que els homes que vindran darrere nostre ho hauran d'organitzar tot."-, un nou món en què tot el que s’obtingui sigui fruit del treball i de la voluntat pròpia, un món allunyat de les meravelles - "Cal treballar les terres planes. La terra és de qui la treballa, no ho sabies? ".
S’haurà de cultivar la terra i de cuidar al bestiar, es plantaran les llavors perquè germinin, construiran una cabana on poder refugiar-se de la pluja, a més, per ajudar-los en les feines, en Caïm construirà amb la seva manya eines.
Serà un món en què s’haurà de deixar de banda el conformisme i en el qual es tindran objectius a assolir.
6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.
Sense lloc a dubtes a l’obra de Joan Oliver els personatges femenins responen a tòpics sexistes, només cal fixar-se en els diàlegs i fets de la Nara, per observar que se’ns presenta a aquesta com a una noia capritxosa que utilitza els homes segons el que li convé en cada moment - " (Nara a Abel) On em faràs la casa? Vull una cabana espaiosa, amb tres cambres. Que a l'hivern sigui tèbia, i a l'estiu ben fresca..." " (Al Caïm) Escolta ara se m'acut una idea. Jo sóc una i vosaltres sou dos...¿ I si féssiu torns tu i l'Abel? -.
L’altra dona, l’Eva, se la presenta com la culpable de l’expulsió del paradís per haver caigut a la temptació. A més, per haver-se cansat de la rutina de tenir-ho tot fet i de lleure, i haver volgut experimentar coses noves amb diferents aspiracions. Ella és la mare i, per tant, s’estima molt els seus fills i es preocupa i vol el millor per ells - "El teu naixement va ser per a mi una benedicció i una sorpresa meravellosa. La joia que vaig sentir en veure aquell tros de carn meva que plorava i pernejava, em va fer oblidar el dolor i el càstig que havi merescut" .
dissabte, 14 de febrer del 2009
Mite de Prometeu, comparació amb Caïm
Prometeu era un fill de Jàpet i Clímene. Era germà de Atles, Epitemeu i Meneci, als quals superava en astúcia i enganys.
No tenia cap por als déus, de fet va ridiculitzar a Zeus i a la seva poca perspicàcia.
Prometeu va ser el creador de l’home. Quan ell i Epitemeu començaren a fer criatures per a poblar la terra per ordre de Zeus, Epitemeu va preferir la quantitat i va fer moltíssimes criatures, dotades amb dons que s’havien
assignat per tal finalitat (pell, urpes, ales, aletes...).
Mentrestant, Prometeu, treballava cuidadosament en una criatura semblant als déus: un humà.
Va trigar molt en acabar la feina d’aquesta forma, quan aconseguí finalitzar, Epimeteu ja havia utilitzat tots els dons atorgats per Zeus.
Prometeu va sentir pena de veure a la seva creació tremolar en les llargues i fredes nits d’hivern, i decidí robar el foc dels déus, havent intentat prèviament que Zeus donés un cop de mà als humans.
Va trepar el mont de l’Olimp i s’endugué el foc del carro d’Helios en una tija de fonoll, que crema lentament i resulta molt apropiat per aquest fi.
Així, gràcies a Prometeu, la humanitat va poder escalfar-se i va tenir medis amb què guanyar-se la vida.
Per a aplacar a Zeus, Prometeu va dir als humans que cremessin les ofrenes als déus.
Va cremar un gran toro, i quan els déus van olorar les ofrenes, Prometeu va tramar un engany: amagà la carn sota una capa d’ossos i tendons, cobrint la resta d’ossos amb apetitosa grassa. Zeus, a qui va deixar escollir el primer, va triar el plat d’ossos i Prometeu es va quedar amb la carn que menjarien ell i els mortals.
Com a càstig per la estafa, Zeus es va endur el foc de la terra i va intentar venjar-se, sense èxit, de Prometeu amb la creació de Pandora. Ella duia una caixa on estaven guardades totes les desgràcies amb què Zeus volia castigar a la humanitat.
Prometeu va sospitar i no va voler saber res de Pandora, així aquesta ve ser enviada a Epimeteu i ambdós es van casar.
Zeus, al veure com Prometeu s’havia lliurat de Pandora, el va fer capturar i el va encadenar al mont Cáucaso. Allà, cada nit, un àguila li menjava el fetge que, per ser immortal, li creixia a l’endemà.
El càstig hauria d’haver durat 30.000 anys, però Heracles, als 30 anys, el va alliberar matant amb una fletxa a l’àguila.
Zeus no es va enfadar, sinó que va donar glòria al seu fill Heracles per haver-lo rescatat.
Prometeu va tornar a l’Olimp, tot i que va haver de portar una roca a la que fou encadenat.
Prometeu i Caïm s’assemblen en diversos aspectes. El dos són homes astuts, intel·ligents i desconfien de tot allò que desconeixen; ells, també, no fan cas de les prohibicions divines i actuen en contra d’aquesta sense importar quines poden ser les conseqüències.
Prometeu fou el creador de la humanitat, mentre que Caïm, no fou el creador, però si que va ser el poblador de la Terra, donat que ell i Nara van haver de tenir descendència i així, el món es va anar poblant; per tant, el mite de Prometeu i el gènesi, són dues visions, de diferents èpoques de com s’originà la vida a la Terra.
Prometeu, a diferència del seu germà Epitemeu, és perfeccionista i té una gran habilitat per a la creació de criatures; Caïm també és molt manyós i demostra habilitats per a fer noves eines.
No tenia cap por als déus, de fet va ridiculitzar a Zeus i a la seva poca perspicàcia.
Prometeu va ser el creador de l’home. Quan ell i Epitemeu començaren a fer criatures per a poblar la terra per ordre de Zeus, Epitemeu va preferir la quantitat i va fer moltíssimes criatures, dotades amb dons que s’havien
assignat per tal finalitat (pell, urpes, ales, aletes...).Mentrestant, Prometeu, treballava cuidadosament en una criatura semblant als déus: un humà.
Va trigar molt en acabar la feina d’aquesta forma, quan aconseguí finalitzar, Epimeteu ja havia utilitzat tots els dons atorgats per Zeus.
Prometeu va sentir pena de veure a la seva creació tremolar en les llargues i fredes nits d’hivern, i decidí robar el foc dels déus, havent intentat prèviament que Zeus donés un cop de mà als humans.
Va trepar el mont de l’Olimp i s’endugué el foc del carro d’Helios en una tija de fonoll, que crema lentament i resulta molt apropiat per aquest fi.
Així, gràcies a Prometeu, la humanitat va poder escalfar-se i va tenir medis amb què guanyar-se la vida.
Per a aplacar a Zeus, Prometeu va dir als humans que cremessin les ofrenes als déus.
Va cremar un gran toro, i quan els déus van olorar les ofrenes, Prometeu va tramar un engany: amagà la carn sota una capa d’ossos i tendons, cobrint la resta d’ossos amb apetitosa grassa. Zeus, a qui va deixar escollir el primer, va triar el plat d’ossos i Prometeu es va quedar amb la carn que menjarien ell i els mortals.
Com a càstig per la estafa, Zeus es va endur el foc de la terra i va intentar venjar-se, sense èxit, de Prometeu amb la creació de Pandora. Ella duia una caixa on estaven guardades totes les desgràcies amb què Zeus volia castigar a la humanitat.
Prometeu va sospitar i no va voler saber res de Pandora, així aquesta ve ser enviada a Epimeteu i ambdós es van casar.
Zeus, al veure com Prometeu s’havia lliurat de Pandora, el va fer capturar i el va encadenar al mont Cáucaso. Allà, cada nit, un àguila li menjava el fetge que, per ser immortal, li creixia a l’endemà.
El càstig hauria d’haver durat 30.000 anys, però Heracles, als 30 anys, el va alliberar matant amb una fletxa a l’àguila.
Zeus no es va enfadar, sinó que va donar glòria al seu fill Heracles per haver-lo rescatat.
Prometeu va tornar a l’Olimp, tot i que va haver de portar una roca a la que fou encadenat.
Prometeu i Caïm s’assemblen en diversos aspectes. El dos són homes astuts, intel·ligents i desconfien de tot allò que desconeixen; ells, també, no fan cas de les prohibicions divines i actuen en contra d’aquesta sense importar quines poden ser les conseqüències.Prometeu fou el creador de la humanitat, mentre que Caïm, no fou el creador, però si que va ser el poblador de la Terra, donat que ell i Nara van haver de tenir descendència i així, el món es va anar poblant; per tant, el mite de Prometeu i el gènesi, són dues visions, de diferents èpoques de com s’originà la vida a la Terra.
Prometeu, a diferència del seu germà Epitemeu, és perfeccionista i té una gran habilitat per a la creació de criatures; Caïm també és molt manyós i demostra habilitats per a fer noves eines.
dimecres, 11 de febrer del 2009
Activitat 3
1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.
En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.
Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.
El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.
Podem afirmar que Allò que tal vegada s’esdevingué és una comèdia donat que fa una paròdia del tema bíblic d’Adam i Eva, en què trobem a Caïm, fill d’ambdós, com a protagonista de l’obra. Aquest mata al seu germà Abel, un dels seus antagonistes, i acaba quedant-se amb la noia; a més, Jahvè no el castiga.
El que trobem en aquesta obra és una adaptació a la visió del món de la burgesia; per tant, presenta una ambientació i uns personatges d’origen burgés, cultes i civilitzats.
2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
- Adam : És el pare, té vint-i-dos anys. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment.
Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys. Té un aspecte molt maltractat, el seu cos ha quedat desfigurat després dels tres parts.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
- Nara : És la filla, l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
- Abel : És un dels fills barons, ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
- Caïm : És l’altra fill baró, és bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte.
Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir.
Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blava sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.
- Jahvé : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses.
A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.
3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.
Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.
L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.
Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.
El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.
En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.
4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament: Els personatges són membres d’una família, els pares han estat recentment expulsats de l’Edèn per haver comès un pecat i Déu els ha castigat havent de guanyar-se la vida amb el treball que realitzin amb les seves mans.
Caïm, un dels fills, ha volgut entrar al jardí de l¡Edèn, saltant-se la prohibició divina, i un del àngels, en Querub, va a fer-los una visita i advertir al pare i al fill.
El pare es passa el dia gandulejant, mentre els altres treballen, i, a més, es penedeix contínuament per haver perdut la meravellosa vida que portava a l’Edèn. Està tip del seu fill Caïm que no para de ficar-se en embolics, creu que es un càstig enviat per Déu.
La Nara és l’única noia de la família i un dels seus germans haurà de casar-se amb ella per a poder continuar poblant el món.
Ella és molt capritxosa, i aprofitant-se de la seva situació privilegiada juga amb els seus dos germans ja que els fa portar-li els millors regals a ella.
Nus: Al Caïm li demana que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap tipus de temença al càstig, torna de nou a entrar al jardí.
Aquesta vegada sí que ha agafat una fruita però no arriba a menjar-la donat que els àngel guardians li prenen.
D’altra banda, l’Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel sense que en Caïm ho sàpiga, i quant s’assabenta s’omple de ràbia, tal és aquesta que acaba assassinant al seu germà.
Desenllaç: Jahvè no castiga al Caïm, sinó que castigarà set vegades a aquell que el mati. El noi és l’heroi de l’0bra i déu aprova els seus fets.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que l’Eva i l’Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.
En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.
Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.
El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.
Podem afirmar que Allò que tal vegada s’esdevingué és una comèdia donat que fa una paròdia del tema bíblic d’Adam i Eva, en què trobem a Caïm, fill d’ambdós, com a protagonista de l’obra. Aquest mata al seu germà Abel, un dels seus antagonistes, i acaba quedant-se amb la noia; a més, Jahvè no el castiga.
El que trobem en aquesta obra és una adaptació a la visió del món de la burgesia; per tant, presenta una ambientació i uns personatges d’origen burgés, cultes i civilitzats.
2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
- Adam : És el pare, té vint-i-dos anys. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment.
Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys. Té un aspecte molt maltractat, el seu cos ha quedat desfigurat després dels tres parts.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
- Nara : És la filla, l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
- Abel : És un dels fills barons, ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
- Caïm : És l’altra fill baró, és bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte.
Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir.
Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blava sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.
- Jahvé : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses.
A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.
3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.
Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.
L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.
Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.
El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.
En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.
4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament: Els personatges són membres d’una família, els pares han estat recentment expulsats de l’Edèn per haver comès un pecat i Déu els ha castigat havent de guanyar-se la vida amb el treball que realitzin amb les seves mans.
Caïm, un dels fills, ha volgut entrar al jardí de l¡Edèn, saltant-se la prohibició divina, i un del àngels, en Querub, va a fer-los una visita i advertir al pare i al fill.
El pare es passa el dia gandulejant, mentre els altres treballen, i, a més, es penedeix contínuament per haver perdut la meravellosa vida que portava a l’Edèn. Està tip del seu fill Caïm que no para de ficar-se en embolics, creu que es un càstig enviat per Déu.
La Nara és l’única noia de la família i un dels seus germans haurà de casar-se amb ella per a poder continuar poblant el món.
Ella és molt capritxosa, i aprofitant-se de la seva situació privilegiada juga amb els seus dos germans ja que els fa portar-li els millors regals a ella.
Nus: Al Caïm li demana que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap tipus de temença al càstig, torna de nou a entrar al jardí.
Aquesta vegada sí que ha agafat una fruita però no arriba a menjar-la donat que els àngel guardians li prenen.
D’altra banda, l’Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel sense que en Caïm ho sàpiga, i quant s’assabenta s’omple de ràbia, tal és aquesta que acaba assassinant al seu germà.
Desenllaç: Jahvè no castiga al Caïm, sinó que castigarà set vegades a aquell que el mati. El noi és l’heroi de l’0bra i déu aprova els seus fets.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que l’Eva i l’Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.
dissabte, 7 de febrer del 2009
El Grup de Sabadell
ACTIVITATS - 2
Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 a l’entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
2. Amb quins objectius?
Renovar la vida cultural de Sabadell i de Catalunya.
3. Qui formava aquesta colla?
En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres
4. Quines accions van dur a terme?
El grup va publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba.
Al 1925 publicaren una obra col·lectiva, L’any que ve.
5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).
Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.
Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 a l’entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
2. Amb quins objectius?
Renovar la vida cultural de Sabadell i de Catalunya.
3. Qui formava aquesta colla?
En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres
4. Quines accions van dur a terme?
El grup va publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba.
Al 1925 publicaren una obra col·lectiva, L’any que ve.
5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).
Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898.Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904.Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.
divendres, 6 de febrer del 2009
Joan Oliver, 1899-1986
ACTIVITATS - 1
2. En quin any va néixer?
Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.
4. On va començar a publicar?
Començà a publicar al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell que estava constituït per joves de casa bona.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Va marxar primerament a França i tot seguit s’exilià a Santiago de Xile durant un cert temps. Joan Oliver no es va sentir realitzat allà per aquest motiu s’estimà més viure en una España franquista on hi havia una gran repressió.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven, com per exemple la incomunicació matrimonial dintre de la peça Ball Robat.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la burgesia, la seva classe social, a la qual s’oposava.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat, per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.
És una poesia que trenca amb les conviccions retòriques tradicionals, Joan crea una retòrica basada en el vers lliure.
1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Al escriptor Joan Oliver se’l coneix amb el sobrenom de Pere Quart, que fou el pseudònim amb què ell signà. Aquest té una anècdota darrere seu, ja que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.
Al escriptor Joan Oliver se’l coneix amb el sobrenom de Pere Quart, que fou el pseudònim amb què ell signà. Aquest té una anècdota darrere seu, ja que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.
2. En quin any va néixer?
Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.
4. On va començar a publicar?
Començà a publicar al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell que estava constituït per joves de casa bona.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Va marxar primerament a França i tot seguit s’exilià a Santiago de Xile durant un cert temps. Joan Oliver no es va sentir realitzat allà per aquest motiu s’estimà més viure en una España franquista on hi havia una gran repressió.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven, com per exemple la incomunicació matrimonial dintre de la peça Ball Robat.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la burgesia, la seva classe social, a la qual s’oposava.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat, per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.
És una poesia que trenca amb les conviccions retòriques tradicionals, Joan crea una retòrica basada en el vers lliure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
