Mite de Prometeu, comparació amb Caïm

Prometeu era un fill de Jàpet i Clímene. Era germà de Atles, Epitemeu i Meneci, als quals superava en astúcia i enganys.
No tenia cap por als déus, de fet va ridiculitzar a Zeus i a la seva poca perspicàcia.

Prometeu va ser el creador de l’home. Quan ell i Epitemeu començaren a fer criatures per a poblar la terra per ordre de Zeus, Epitemeu va preferir la quantitat i va fer moltíssimes criatures, dotades amb dons que s’havien assignat per tal finalitat (pell, urpes, ales, aletes...).
Mentrestant, Prometeu, treballava cuidadosament en una criatura semblant als déus: un humà.
Va trigar molt en acabar la feina d’aquesta forma, quan aconseguí finalitzar, Epimeteu ja havia utilitzat tots els dons atorgats per Zeus.

Prometeu va sentir pena de veure a la seva creació tremolar en les llargues i fredes nits d’hivern, i decidí robar el foc dels déus, havent intentat prèviament que Zeus donés un cop de mà als humans.
Va trepar el mont de l’Olimp i s’endugué el foc del carro d’Helios en una tija de fonoll, que crema lentament i resulta molt apropiat per aquest fi.
Així, gràcies a Prometeu, la humanitat va poder escalfar-se i va tenir medis amb què guanyar-se la vida.

Per a aplacar a Zeus, Prometeu va dir als humans que cremessin les ofrenes als déus.
Va cremar un gran toro, i quan els déus van olorar les ofrenes, Prometeu va tramar un engany: amagà la carn sota una capa d’ossos i tendons, cobrint la resta d’ossos amb apetitosa grassa. Zeus, a qui va deixar escollir el primer, va triar el plat d’ossos i Prometeu es va quedar amb la carn que menjarien ell i els mortals.
Com a càstig per la estafa, Zeus es va endur el foc de la terra i va intentar venjar-se, sense èxit, de Prometeu amb la creació de Pandora. Ella duia una caixa on estaven guardades totes les desgràcies amb què Zeus volia castigar a la humanitat.
Prometeu va sospitar i no va voler saber res de Pandora, així aquesta ve ser enviada a Epimeteu i ambdós es van casar.

Zeus, al veure com Prometeu s’havia lliurat de Pandora, el va fer capturar i el va encadenar al mont Cáucaso. Allà, cada nit, un àguila li menjava el fetge que, per ser immortal, li creixia a l’endemà.
El càstig hauria d’haver durat 30.000 anys, però Heracles, als 30 anys, el va alliberar matant amb una fletxa a l’àguila.
Zeus no es va enfadar, sinó que va donar glòria al seu fill Heracles per haver-lo rescatat.

Prometeu va tornar a l’Olimp, tot i que va haver de portar una roca a la que fou encadenat.


Prometeu i Caïm s’assemblen en diversos aspectes. El dos són homes astuts, intel·ligents i desconfien de tot allò que desconeixen; ells, també, no fan cas de les prohibicions divines i actuen en contra d’aquesta sense importar quines poden ser les conseqüències.
Prometeu fou el creador de la humanitat, mentre que Caïm, no fou el creador, però si que va ser el poblador de la Terra, donat que ell i Nara van haver de tenir descendència i així, el món es va anar poblant; per tant, el mite de Prometeu i el gènesi, són dues visions, de diferents èpoques de com s’originà la vida a la Terra.
Prometeu, a diferència del seu germà Epitemeu, és perfeccionista i té una gran habilitat per a la creació de criatures; Caïm també és molt manyós i demostra habilitats per a fer noves eines.