Activitat 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.
En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.
Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.
El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.

Podem afirmar que Allò que tal vegada s’esdevingué és una comèdia donat que fa una paròdia del tema bíblic d’Adam i Eva, en què trobem a Caïm, fill d’ambdós, com a protagonista de l’obra. Aquest mata al seu germà Abel, un dels seus antagonistes, i acaba quedant-se amb la noia; a més, Jahvè no el castiga.
El que trobem en aquesta obra és una adaptació a la visió del món de la burgesia; per tant, presenta una ambientació i uns personatges d’origen burgés, cultes i civilitzats.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

- Adam : És el pare, té vint-i-dos anys. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment.
Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys. Té un aspecte molt maltractat, el seu cos ha quedat desfigurat després dels tres parts.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.

- Nara : És la filla, l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.

- Abel : És un dels fills barons, ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.

- Caïm : És l’altra fill baró, és bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte.
Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir.
Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.

- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blava sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.

- Jahvé : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses.
A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.



3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.
Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.

L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.
Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.

El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.
En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament: Els personatges són membres d’una família, els pares han estat recentment expulsats de l’Edèn per haver comès un pecat i Déu els ha castigat havent de guanyar-se la vida amb el treball que realitzin amb les seves mans.
Caïm, un dels fills, ha volgut entrar al jardí de l¡Edèn, saltant-se la prohibició divina, i un del àngels, en Querub, va a fer-los una visita i advertir al pare i al fill.

El pare es passa el dia gandulejant, mentre els altres treballen, i, a més, es penedeix contínuament per haver perdut la meravellosa vida que portava a l’Edèn. Està tip del seu fill Caïm que no para de ficar-se en embolics, creu que es un càstig enviat per Déu.

La Nara és l’única noia de la família i un dels seus germans haurà de casar-se amb ella per a poder continuar poblant el món.
Ella és molt capritxosa, i aprofitant-se de la seva situació privilegiada juga amb els seus dos germans ja que els fa portar-li els millors regals a ella.

Nus: Al Caïm li demana que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap tipus de temença al càstig, torna de nou a entrar al jardí.
Aquesta vegada sí que ha agafat una fruita però no arriba a menjar-la donat que els àngel guardians li prenen.
D’altra banda, l’Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel sense que en Caïm ho sàpiga, i quant s’assabenta s’omple de ràbia, tal és aquesta que acaba assassinant al seu germà.

Desenllaç: Jahvè no castiga al Caïm, sinó que castigarà set vegades a aquell que el mati. El noi és l’heroi de l’0bra i déu aprova els seus fets.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que l’Eva i l’Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.