Àngel Guimerà
La vida del dramaturg va estar envoltada de polèmica donat que l'autor falsejava la seva data de naixement així com aspectes més íntims de la seva vida.
Sabem que va néixer l'any 1845 a Tenerife i que va ser fill de pare català i de mare canària. aquests no estaven casats.
Tots aquests aspectes van anar quedant reflectits en les seves obres.
Guimerà, en el seu primer període, va seguir una proposta programada per Josep Yxart, el crític més lúcid i informat del moment.
Els intel·lectuals d'aquesta època presentaven una certa insatisfacció davant del teatre de Frederic Soler ( aquest tenia una base melodramàtica en què alternava comèdies costumistes amb els dramaturgs més rurals) i per això buscaren una alternativa.
Yxart es va interessar per la recuperació de la vella tragèdia, que introduïa una renovació dramàtica aportada per la recepció europea de l'obra dramàtica de Shakespeare, ja que la societat catalana de mitjans de segle XIX tenia dificultats per arrelar el drama realista contemporani.
Guimerà, doncs , triat pels seus companys, va haver d'impulsar una tragèdia que prestigiés la literatura catalana.
La tendència més destacable és, d'una banda, l' aproximació a un realisme sincer i de l'altra, la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria.
Recórrer a conflictes passionals que implicaven en el fons una relació de poder, subratllava sovint, la problemàtica de la inadaptació que l'havien de l'orfensa i/o el mestissatge.
Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.
On millor sabé expressar això Guimerà, fou en els seus drames de la dècada dels noranta: "Maria Rosa" ( 1894) , " Terra Baixa" ( 1896) , " La filla del mar" (1900).
L'aproximació a la realitat contemporània i els processos de canvi que patia la societat catalana cap a un model urbà i industrial acabà de singularitzar la seva producció en aquest període.
I, a més, l'aparició de la figura d'un "coreuta" que sol ser algú d'avançada edat i que fa costat als protagonistes i sovint anuncia el desenllaç del drama, s'allunya tant del típic drama burgès com de l'esquematització fàcil d'un cert Romanticisme.
Això es degut al fet que els seus personatges són pures forces passionals sobre les quals actua un atzar fatal i inexorable.
La vida del dramaturg va estar envoltada de polèmica donat que l'autor falsejava la seva data de naixement així com aspectes més íntims de la seva vida.
Sabem que va néixer l'any 1845 a Tenerife i que va ser fill de pare català i de mare canària. aquests no estaven casats.
Tots aquests aspectes van anar quedant reflectits en les seves obres.
Guimerà, en el seu primer període, va seguir una proposta programada per Josep Yxart, el crític més lúcid i informat del moment.
Els intel·lectuals d'aquesta època presentaven una certa insatisfacció davant del teatre de Frederic Soler ( aquest tenia una base melodramàtica en què alternava comèdies costumistes amb els dramaturgs més rurals) i per això buscaren una alternativa.
Yxart es va interessar per la recuperació de la vella tragèdia, que introduïa una renovació dramàtica aportada per la recepció europea de l'obra dramàtica de Shakespeare, ja que la societat catalana de mitjans de segle XIX tenia dificultats per arrelar el drama realista contemporani.
Guimerà, doncs , triat pels seus companys, va haver d'impulsar una tragèdia que prestigiés la literatura catalana.
La tendència més destacable és, d'una banda, l' aproximació a un realisme sincer i de l'altra, la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria.
Recórrer a conflictes passionals que implicaven en el fons una relació de poder, subratllava sovint, la problemàtica de la inadaptació que l'havien de l'orfensa i/o el mestissatge.
Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.
On millor sabé expressar això Guimerà, fou en els seus drames de la dècada dels noranta: "Maria Rosa" ( 1894) , " Terra Baixa" ( 1896) , " La filla del mar" (1900).
L'aproximació a la realitat contemporània i els processos de canvi que patia la societat catalana cap a un model urbà i industrial acabà de singularitzar la seva producció en aquest període.
I, a més, l'aparició de la figura d'un "coreuta" que sol ser algú d'avançada edat i que fa costat als protagonistes i sovint anuncia el desenllaç del drama, s'allunya tant del típic drama burgès com de l'esquematització fàcil d'un cert Romanticisme.
Això es degut al fet que els seus personatges són pures forces passionals sobre les quals actua un atzar fatal i inexorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada