Des de l’antiguitat s’han escrit narracions en prosa a les quals se les ha aplicat de forma indiscriminada el terme novel·la. Molts relats que més tard es van incorporar a la tradició literària europea tenen el seu origen a Egipte. El primer text indi que cal considerar com a precursor de la novel·la és el Daśakumāracarita (Contes de deu prínceps), un romanç en prosa de Dandin, escriptor de finals de segle VI dC. La primera novel·la en opinió d’alguns experts és el relat japonès Conte de Genji (segle XI), de Murasaki Shikibu. El gènere va gaudir de gran popularitat entre els grecs durant els primers segles de l’era cristiana.
El relat llarg en vers narratiu, l’abundant quantitat de romanços en prosa i les faules franceses van florir a Europa durant l’edat mitjana i el seu contingut alimenta els records comptats i transmesos per la tradició sobre herois més o menys històrics o llegendaris i les seves proeses. Aquestes obres van contribuir al desenvolupament del que més endavant serà la novel·la però que en aquesta època no tenien nom com gènere, i se les coneix tant en “llibre”, “història” o “tractat”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada