Acte 2
Ja han passat quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa durant aquest temps ho ha passat molt malament. La Tomasa continua ferma en els seus pensaments, per a ella la Maria Rosa és un gandula que, a més, no els deixa de donar problemes.
El Quirze, com el seu germà que és, la defensa. Creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.
Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.
Entra la Maria Rosa, ve amb les idees molt clares, diu que marxa que se'n va a buscar feina lluny del poble perquè no pot viure més allà.
En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Ell li diu que el millor per a ella seria casar-se amb un altre home i que hauria d'oblidar-se de l'Andreu, a més el metge va assegurar que si donava aquest pas es milloraria.
Ella segueix ferma, l' Andreu sempre serà el seu únic marit. Però això que vulgui marxar tan aviat ve donat perquè va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure'l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució es marxar.
Arriben tots excepte el Marçal, alguns pregunten per ell, en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd. En Marçal escolta les paraules i ja comença a veure's la tensió que hi ha entre els dos.
Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.
Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.
En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s'està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.
En Marçal, mentre dicta, li va dient a la Maria Rosa que deuria d'oblidar-se de l'Andreu, que ell ha pagat pel que ha comés i que a ella el que li toca ara es somriure més i viure.
Ella sospita que el Marçal té ràbia a l'Andreu. Se'n va.
Ell es queda sol i al veure el rebuig de la Maria Rosa creu que ella està enamorada de un altre. Si és així, no dubtarà en matar-lo perquè la feina que va començar un dia té un objectiu, aconseguir posseir la Maria Rosa.
La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.
La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.
Entren el Calau i el Badori, l'últim pensa que la Maria Rosa es muda de casa.
La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.
El Marçal entra i va a asseure's al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.
La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.
En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.
Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.
En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
La Maria Rosa ho vol impedir.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.
No ho vol creure, en Marçal de fons li crida si ella se l'estima. La Maria Rosa ho nega dient-li que abans estimaria al Badori.
Això va fer que el Marçal sortís corrents enfurismat.
Tots marxen i se'n van adormir.
Ella no deixa de pensar en el que pot estar passant a fora. I si li passa alguna cosa al Marçal?
Seria per la seva culpa.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.
Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.
Ell li diu que és ella la que li ha ferit, és el seu rebuig el que ha fet que estigui així.
La Maria Rosa acaba confessant-li que l'estima, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.
Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.
En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.
Entren els companys, en Quirze s'aixeca. En Badori diu que han escoltat al Marçal, la Maria Rosa ho nega tot, diu que allà dins no hi és el Marçal.
Llavors aquest apareix, la cara del Quirze canvia, està molt furiós.
Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l'estima.
Ella ho nega.
El Quirze es tira a matar-la, el altres li ho impedeixen.
En Marçal ha aconseguit el que volia.
Ja han passat quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa durant aquest temps ho ha passat molt malament. La Tomasa continua ferma en els seus pensaments, per a ella la Maria Rosa és un gandula que, a més, no els deixa de donar problemes.
El Quirze, com el seu germà que és, la defensa. Creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.
Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.
Entra la Maria Rosa, ve amb les idees molt clares, diu que marxa que se'n va a buscar feina lluny del poble perquè no pot viure més allà.
En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Ell li diu que el millor per a ella seria casar-se amb un altre home i que hauria d'oblidar-se de l'Andreu, a més el metge va assegurar que si donava aquest pas es milloraria.
Ella segueix ferma, l' Andreu sempre serà el seu únic marit. Però això que vulgui marxar tan aviat ve donat perquè va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure'l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució es marxar.
Arriben tots excepte el Marçal, alguns pregunten per ell, en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd. En Marçal escolta les paraules i ja comença a veure's la tensió que hi ha entre els dos.
Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.
Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.
En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s'està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.
En Marçal, mentre dicta, li va dient a la Maria Rosa que deuria d'oblidar-se de l'Andreu, que ell ha pagat pel que ha comés i que a ella el que li toca ara es somriure més i viure.
Ella sospita que el Marçal té ràbia a l'Andreu. Se'n va.
Ell es queda sol i al veure el rebuig de la Maria Rosa creu que ella està enamorada de un altre. Si és així, no dubtarà en matar-lo perquè la feina que va començar un dia té un objectiu, aconseguir posseir la Maria Rosa.
La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.
La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.
Entren el Calau i el Badori, l'últim pensa que la Maria Rosa es muda de casa.
La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.
El Marçal entra i va a asseure's al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.
La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.
En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.
Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.
En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
La Maria Rosa ho vol impedir.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.
No ho vol creure, en Marçal de fons li crida si ella se l'estima. La Maria Rosa ho nega dient-li que abans estimaria al Badori.
Això va fer que el Marçal sortís corrents enfurismat.
Tots marxen i se'n van adormir.
Ella no deixa de pensar en el que pot estar passant a fora. I si li passa alguna cosa al Marçal?
Seria per la seva culpa.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.
Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.
Ell li diu que és ella la que li ha ferit, és el seu rebuig el que ha fet que estigui així.
La Maria Rosa acaba confessant-li que l'estima, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.
Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.
En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.
Entren els companys, en Quirze s'aixeca. En Badori diu que han escoltat al Marçal, la Maria Rosa ho nega tot, diu que allà dins no hi és el Marçal.
Llavors aquest apareix, la cara del Quirze canvia, està molt furiós.
Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l'estima.
Ella ho nega.
El Quirze es tira a matar-la, el altres li ho impedeixen.
En Marçal ha aconseguit el que volia.
1 comentari:
Quin Comentari Més "cutre" i mal fet.
Publica un comentari a l'entrada