Resum per actes

Acte 3


Per fi han aconseguit que els hi paguin les quinzenes, es troben tots comptant els seus diners i pagant-se els deutes que es devien.

La carretera ja està acabada, recorden quan van començar a construir-la que semblava que mai es pogués acabar i ells mateixos dubtaven que fossin els qui la aconseguirien acabar.

Això els fa recordar a l'Andreu, ell no ha pogut veure-la acabada. I com no, surt el tema del Marçal, en Gepa continua ferm en les seves idees i creu que el Marçal ha aconseguit els seus propòsits ja que ha acabat la carretera i, a més, aquella mateixa tarda es casa amb la Maria Rosa.
Això fa que parlin de la Maria Rosa, en Calau s'hauria casat amb ella també, però això si, abans de que la trobessin a soles amb el Marçal a la nit.


La Tomasa i el Quirze creuen que la Maria Rosa es casa obligada per les circumstàncies, perquè la gent no deixa de parlar, perquè el Marçal li va parar una trampa de la qual no va poder escapar.


Els regals de boda ja els han entregat, en Gepa ha regalat mitja dotzena de pollastres, en Quirze i la Tomasa els hi deixen la casa ja que ells marxaran a treballar a l'Aragó. En Badori els hi porta el vi que beuran mentre sopen.
Se sorprenen de veure que el Badori està tan tranquil, que no se sent pas malament. Ell diu que no té malícia al Marçal i que des d'aquella nit ja no va voler casar-se amb la Maria Rosa.


Entra el Marçal i pregunta per la Maria Rosa, en Quirze va a buscar-la. Mentrestant, ell juntament amb el Calau, el Badori, el Gepa i Xic es queda parlant.

En Marçal diu uns comentaris deixant veure que ell ha sigut finalment el vencedor, el que ha aconseguit el premi, la Maria Rosa.

En Gepa pregunta des de quan ell s'estimava la Maria Rosa, en Marçal respon ple d'orgull que ell des del primer dia que la va veure se la va estimar i que ja va pensar que s'hi casaria amb ella.

En Gepa, astut, continua fent-li preguntes que veritablement tenen un altre significat. En Marçal sense pensar explica que ella va ser la primera dona que li va importar, que abans de conèixer-la totes li semblaven iguals. El que més li agradava d'ella era veure-la mentre rentava la seva roba.

Ell s'amagava entre els esbarzers i tot i que s'estava fent mal, no li importava perquè se sentia com si fos una d'aquelles peces de roba. La Maria Rosa ficava la peça de roba a l'aigua, la ensabonava, li pegava. En Marçal gaudia mirant-la.
La Maria Rosa no sabia que ell estava enamorat, no li convenia perquè ella era una dona casada.
Qui s'imaginaria que ella s'anés a quedar viuda. El Gepa segueix fent comentaris amb doble sentit, en Marçal els intenta esquivar.

Arriba la Maria Rosa, ve de l'església ja que ha anat a demanar consell al rectori. Està indecisa ja que no sap si el Marçal veritablement l'estima. També ha anat a la masia on abans veremaven, tot estava igual que abans.
Això li esta explicant al Marçal, a aquest no li agrada escoltar aquestes paraules, està tip de que ella sempre parli del mateix.
La Maria Rosa continua, vol explicar-li tot el que ha fet.
A l'església li ha demanat al rector que fes el que fos necessari per apartar-la del Marçal, perquè va ser allà mateix on es va conèixer i va casar-se amb el Marçal. L'home li ha preguntat que és el que ella sent de veritat. Ella l'estima, però ell sent el mateix?
En Marçal diu que ell se l'estima moltíssim, que la va escollir per sobre de totes i que si va mentir per entrar a la seva casa va ser per comprometre-la, per no deixar-la escapar.

Ell se'n va a vestir-se, la Maria Rosa farà el mateix.
Es queda sola a l'habitació ja que no vol que la Tomasa la pentini ni res. Es posa les faldilles negres i mentre busca una altra cosa troba la brusa de l'Andreu, la més vella que tenia i que a ella tant li agradava. No es pot contenir i plora, vol intentar somriure aquella tarda, però és un tasca que se li fa molt difícil.

Arriben tots i marxen cap a l'eglésia, la Tomasa es queda a casa parant la taula i fent el sopar.
La Maria Rosa abans de marxar s'acomiada de l'Andreu.

En Badori arriba a casa de la Tomasa mentre que aquesta es troba ultimant els detalls, porta el vi, però no qualsevol, és un vi que té tres anys.
Parlen de que sent el Badori per la Maria Rosa, la Tomasa no entén res. Tot i que ella és una dona amb fort caràcter donaria el que fos pel seu Quirze.
Omplen els porrons de vi, acaben de enllestir-ho tot i arriben els altres.
Entren a la casa, tots tenen molta gana.

En Marçal, en veure el Badori fa que feliciti a la Maria Rosa pel casament, aquest ho fa sense cap problema, tots riuen.
S'asseuen a la taula desprès d'una gran confusió per veure com es seurien i comencen a menjar.
Tasten el vi que ha portat el Badori, és un vi molt bo. En Marçal no deixa de beure.
En Gepa, sabent molt bé el que es fa, anima al Marçal a que begui més. Quan els porrons estan buits, és ell qui els va a omplir, però intencionadament el deixa caure per a que el Marçal begui vi en got, que hi entra més.

En Quirze vol saber d'on ha tret el vi el Badori, tots l'animen perquè els hi expliqui. Doncs així ho fa.
Diu que aquell vi l'ha anat a buscar al mas on treballaven veremant, que allà li ha demanat al propietari si tenia vi de feia tres anys, aquest li ha dit que si que en tenia.
Aquell vi era del que va trepitjar l'Andreu.

En Gepa pensa que en Badori ho ha fer molt bé portant aquell vi. La Maria Rosa obre els ulls i va a preguntar-li al Badori si aquell vi veritablement l'havia trepitjat l'Andreu, quan ja li confirma, se serveix un got i comença a beure. En Marçal en canvi diu que ja n'ha begut prou i que no vol més.

En Badori i el Gepa fan enrabiar al Marçal per a que begui vi, li diuen que ells el tenien per valent però que ara veuen que no ho és, que és un poruc.
Aquest no ho permet i comença a veure, ha caigut en la trampa del Gepa. Beu i beu, llavors l'altre astut comença a fer comentaris que donen a entendre que ell sap més del que es creu el Marçal. Finalment brinden perquè el Badori no hagi de treure del mig al Marçal per a casar-s'hi amb la Maria Rosa.
Ella s'està començant a esverar i demana a tots que surtin i que la deixin a soles amb ell.

Quan ho aconsegueix es refereix a les paraules del Gepa per saber perquè les deia, en Marçal s'està despullant, vol fer seva la Maria Rosa. Ella primer vol parlar, sap que aquí passa alguna cosa estranya.
Com veu que no ho aconsegueix busca una alternativa, diu que ella sempre ha donat molt més per ell que no pas ell per ella, que ella no s'havia estimat mai l'Andreu, que entre ells no ha d'haver-hi cap secret...
Llavors torna a dir-li que ell mai ha fet res per ella. En Marçal diu que ha fet tot el possible perquè es casessin ja que ell va assassinar al capatàs i va tramar-ho tot per a culpar l'Andreu.

La Maria Rosa ja ho ha descobert tot, ell continua amb l'obsessió de fer-la seva. Ella no vol perquè ell és un assassí, el que va matar al seu home l'Andreu.

La Maria Rosa vol apartar-se dels seus petons de les seves carícies, al veure que no pot agafa un ganivet i li clava, vol escapar però ell la subjecta per les faldilles.

Entren tots veuen al Marçal al terra, sagnant, la Maria Rosa diu que ell va ser l'assassí del capatàs i el culpable de que morís l'Andreu per això l'ha venjat.
L'envia a l'infern.