La nit em clava
el seu ullal
l’escorpit
balla que balla.
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
Foc de pales II
El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat “Bruixa de dol” escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament, fixant-nos en la temàtica, pertany a la primera part de les dues que hi ha, aquella en què l’autora recorda la seva infantesa i ens parla de la seva primera fase amorosa. Aquesta composició és la II de “Foc de Pales” , el segon dels vuit blocs en què es divideix “Bruixa de dol”.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’ultim dels quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre 1984 i el 1988. L’escriptora publica també la novel·la La passió de Renée Vivien que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L’any 1993 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com a feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l’Associació d’Escrptors en Llengua Catalana.
Aquesta és una cançó composta per quatre estrofes de tres versos cadascuna, els versos són tetrasíl·labs amb rima assonant i d’art menor.
El tema principal és el desig eròtic tant intens respecte un home o una dona.
Durant la primera estrofa la autora mostra el jo poètic. Anomena a la nit, ”La nit em clava”, que ens situa en un moment del dia idoni per trobar plaer i sensualitat, però a la vegada por. Ella sent se sent ferida per la nit, que és possible que simbolitzi a l’home, “em clava el seu ullal /i el coll em sagna”.
A la següent estrofa ens cita un moment oníric, un “escorpit”, que representa ser ella, està alterat a causa de l’esdeveniment que pot succeir a continuació, per això no para de ballar, ”l’escorpit/balla que balla”.
A la tercera estrofa és citada la pluja d’una manera molt pausada a causa de les comes intercalades per donar més intensitat a la paraula, ”la pluja, lenta”, que representa aquella persona que s’està apropant cada cop més a la seva cambra.
I finalment, a l’última estrofa ella ens mostra el desig eròtic intens que sent i que sap que alhora pot comportar greus problemes ja que per aquella escala, moment que viu, no té barana.
Les figures retòriques més rellevants són les metàfores, com és el cas de la nit i la pluja, que poden estar representant l’home, i l’escorpít que és ella mateixa, en relació al seu horòscop és Escorpí. Els encavalcaments també són presents a la composició i és que la gran part de les oracions es troben dividides en dos o més versos.
Quant al lèxic, veiem en aquesta composició abundants paraules relacionades amb l’obscuritat (la nit, la pluja, l’escala fosca...) que ens fan pensar en perill, en inseguretat.
En conclusió, trobem en aquests versos una poesia carregada de desig, encara que no ens queda gaire clar si aquest és envers un home o una dona. Tanmateix, suposem que es tracta d’un home. És un poema breu, però tot i això, cadascun dels versos està carregat d’un gran significat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada