En un començament, el moviment es va generar als Estats Units però ràpidament es va estendre per tota Europa i el món. S’originà com una reacció a les alteracions que va desencadenar la 2a Guerra Mundial a la societat i a la cultura.
A partir del conflicte bèl·lic van començar a canviar moltes coses, per exemple, les classes mitjanes i populars van millorar les seves condicions de vida ajudades per la intervenció de l’anomenat “estat del benestar”, que va fer públics serveis com la sanitat, l’educació, el transport...
Aquesta modificació portà darrere una millora econòmica que va fer adormir les lluites obreres.
Però aquesta tranquil·litat no va durar per molt temps i és que el joves es van oposar a aquestes mesures còmodes i burgeses.
A la dècada dels seixanta, aquests joves van iniciar una recerca cap a una vida espiritual i en contacte amb la natura. A totes aquestes iniciatives se l’anomenà “moviment hippi”
Els hippis volien transformar la societat integrament i, a més, cal sumar els canvis en la família i la “revolució sexual”. Aquesta darrera, venia acompanyada de grans variacions en les conductes socials.
Tots els seguidors d’aquest moviment es retiraven en comunes, on convivien lliurement i sense cap tipus de jerarquia, ja que s’oposaven a la societat.
Les seves reunions van anar adquirint fama progressivament, però la que va quedar instaurada a la memòria, va ser la del festival de Woodstock de 1969.
El rock va ser la música predilecta ja que veien en aquest un mètode d’expressió inigualable, els seus valors bàsics foren la tolerància i l’amor.
S’oposaren a la guerra del Vietnam, de fet, foren moltes les mobilitzacions en contra del conflicte i de tot tipus de violència.
dilluns, 8 de juny del 2009
EL MOVIMENT HIPPY
divendres, 5 de juny del 2009
POETES MALEÏTS: Maria-Mercè Marçal
1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?
Als alumnes del Col·legi del Teatre se'ls proposa el repte de fer una representació adaptant poemes de l'autora Maria-Mercè Marçal, una dona que és deconeguda per a ells.
Després de la lectura dels poemes qualifiquen l'obra de l'autora com una obra molt interessant que està plena de passió, de força i de contundència. La poesia de Maria-Mercè Marçal és clara i reivindicativa, ens transmet a la perfecció el que l'autora pretenia.
Primer els deixà una mica desconcertats, però, ràpidament, van saber adaptar aquesta poesia màgica al teatre.
2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?
L'autora va deixar aquest món l'any 1998, va ser una dona lluitadora i molt compromesa, podríem dir, que una dona avançada per al seu moment i és que era defensora del feminisme i reivindicava drets per a la classe treballadora.
Els que la conegueren parlen així d'ella:
LLuïsa Julià (assagista) --> "Ella sempre reivindicava ser poeta del poble" , "Maria-Mercè Marçal fa una recerca de mots femenins per a les seves poesies, ella deia que tenia una carpeta que anava omplint
La seva gran amiga Neus Aguado (poeta), ens parla sobre ella --> "La Maria-Mercè era una dona que tenia una gran passió que abocaba en tot i que tenia l'esperança que algun dia s'aconseguirien les coses. A més, sabia com transmetre tot això."
" Abans de morir va dir que li molestava el no poder llegir cap més llibre, cosa que reforça l'idea d'una autora intel·lectual".
Blanca Serra, militant del PSAN, com també ho era la Maria-Mercè, ens diu d'ella --> "Era una gran autora que defensava l'idea d'alliberament de classe i nacional".
En Salvador Cardús, escriptor i sociòleg, també ens parla d'ella --> "Tornar a llegir la Maria-Mercè caldria fer una petita reelaboració per actualitzar-la amb tota la seva força". "Maria-Marçal es lligà molt als moviments estudiantils a la dècada dels 60, una època de revoltes".
5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.
Com ja he esmentat anteriorment, Maria-Mercè Marçal és una dona molt compromesa amb la societat de la seva època, participà en política militant en el PSAN i, a més, va ser una ferme defensora del feminisme.
Els seus tres fronts principals de lluita van ser: primerament el feminisme, ella és una dona i com a tal reivindica la igualtat entre sexes; segonament, lluita per l'alliberament nacional, fet que queda palès amb la seva militància al PSAN. La poeta està cansada de la societat franquista plena de repressions i lluita per aconseguir que la societat espanyola canviï, en contra de l'autoritarisme. Per últim, fa una lluita pels drets de la classe traballadora, a la qual ella perteneixia.
6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)
Al llarg de la història, el feminisme ha fet demanda del control de la propietat privada, del dret al sufragi, de la llibertat sexual i de la igualtat d’oportunitats a l’educació i al treball.
Sorgeix com a moviment social per l’alliberació de la dona a finals del segle XVIII i els seus assoliments són tals com l’obtenció del vot femení, pel que lluitaren les sufragistes.
7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?
La meva generació té necessitat de reivindicar la igualtat entre sexes, que encara avui dia és un problema al que no s'ha donat una solució satisfactòria. Sí que és cert que les dones comptem amb molts més drets que anys enrere però tot i això, segueix estant present la desigualtat.
També, l'acceptació de les persones homosexuals, ja és hora que tothom pugui parlar de les seves tendències sexuals sense que ningú ho miri amb mala cara.
Els joves, necessitem que els adults ens recolzin més, que no ens considerin a tots com un grup ja que estem tips de les qualificacions grupals, cadascú és independent i no tots els joves ens comportem i pensem de la mateixa manera. Volem que ens donin oportunitats per a poder arribar a les nostres metes i que ens deixin aconseguir l'experiència que tanta falta ens fa.
Nosaltres també hem de reivindicar en favor del medi ambient, ens hem de conscienciar i lluitar per tal de posar fre al canvi climàtic que tant mal ens està fent i, sinó ho aturem, ens farà.
8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?
Maria-Mercè Marçal és una dona, que per les seves idees, podria encaixar perfectament com una dona del segle XXI, i és que el significat de que ella s'anticipa o s'avança al seu futur no és altre que el de que ella és una dona que somia amb una societat en què no hi hagi distinció de sexes, en què no existeixin les descriminacions i on les lleis siguin iguals per a tots, tant per homes com per dones, com també per a la gent obrera.
El fet de mostrar-se així a la seva època fa que sigui una dona moderna que no s'asimila amb la majoria de les altres de la seva època que es ressignaven a acceptar la seva condició.
Jimi Hendrix "Purple Haze"
Purple haze all in my brain
Lately things just dont seem the same
Actin funny, but I dont know why
scuse me while I kiss the sky
Purple haze all around
Dont know if Im comin up or down
Am I happy or in misery?
What ever it is, that girl put a spell on me
Help me
Help me
Oh, no, no
[faint, spoken lyrics...all questionable]
Hammerin
Talkin bout heart n...s-soul
Im talkin about hard stuff
If everbodys still around, fluff and ease, if
So far out my mind
Somethings happening, somethings happening
Ooo, ahhh
Ooo, {click} ahhh,
Ooo, ahhh
Ooo, ahhh, yeah!
Purple haze all in my eyes, uhh
Dont know if its day or night
You got me blowin, blowin my mind
Is it tomorrow, or just the end of time?
Ooo
Help me
Ahh, yea-yeah, purple haze, yeah
Oh, no, oh
Oh, help me
Purple haze, tell me, baby, tell me
I cant go on like this
Purple haze
Youre makin me blow my mind...mama
Purple haze, n-no, nooo
Purple haze, no, its painful, baby
The Who "My Generation"
People try to put us d-down (Talkin' 'bout my generation)
Just because we get around (Talkin' 'bout my generation)
Things they do look awful c-c-cold (Talkin' 'bout my generation)
I hope I die before I get old (Talkin' 'bout my generation)
This is my generation
This is my generation, baby
Why don't you all f-fade away (Talkin' 'bout my generation)
And don't try to dig what we all s-s-say (Talkin' 'bout my generation)
I'm not trying to cause a big s-s-sensation (Talkin' 'bout my generation)
I'm just talkin' 'bout my g-g-g-generation (Talkin' 'bout my generation)
This is my generation
This is my generation, baby
Why don't you all f-fade away (Talkin' 'bout my generation)
And don't try to d-dig what we all s-s-say (Talkin' 'bout my generation)
I'm not trying to cause a b-big s-s-sensation (Talkin' 'bout my generation)
I'm just talkin' 'bout my g-g-generation (Talkin' 'bout my generation)
This is my generation
This is my generation, baby
People try to put us d-down (Talkin' 'bout my generation)
Just because we g-g-get around (Talkin' 'bout my generation)
Things they do look awful c-c-cold (Talkin' 'bout my generation)
Yeah, I hope I die before I get old (Talkin' 'bout my generation)
This is my generation
This is my generation, baby
Richie Havens "Handsome Johnny"
Hey, look yonder, tell me what's that you see
Marching to the fields of Concord?
It looks like Handsome Johnny with a musket in his hand,
Marching to the Concord war, hey marching to the Concord war.
Hey, look yonder, tell me what you see
Marching to the fields of Gettysburg?
It looks like Handsome Johnny with a flintlock in his hand,
Marching to the Gettysburg war, hey marching to the Gettysburg war.
Hey, look yonder, tell me what's that you see
Marching to the fields of Dunkirk?
It looks like Handsome Johnny with a carbine in his hand,
Marching to the Dunkirk war, hey marching to the Dunkirk war.
Hey, look yonder, tell me what you see
Marching to the fields of Korea?
It looks like Handsome Johnny with an M1 in his hand,
Marching to the Korean war, hey marching to the Korean war.
Hey, look yonder, tell me what you see
Marching to the fields of Vietnam?
It looks like Handsome Johnny with an M15,
Marching to the Vietnam war, hey marching to the Vietnam war.
Hey, look yonder, tell me what you see
Marching to the fields of Birmingham?
It looks like Handsome Johnny with his hand rolled in a fist,
Marching to the Birmingham war, hey marching to the Birmingham war.
Hey, it's a long hard road, it's a long hard road,
It's a long hard road, before we'll be free.
Hey, what's the use of singing this song, some of you are not even listening.
Tell me what it is we've got to do: wait for our fields to start glistening,
Wait for the bullets to start whistling.
Here comes a hydrogen bomb, here comes a guided missile,
Here comes a hydrogen bomb: I can almost hear its whistle.
Festival de Woodstock
4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.
El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tenir lloc en una granja de Bethel, Nova York els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969 . El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat per a desenvoluparse al poble de Woodstock, en Ulster Country. L'oposició local quasi aconseguix que la suspensió de l'esdeveniment, per això, Sam Yasgur va convèncer al seu pare Max Yasgur per a acollir el concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
El festival, però, va tenir una cara fosca i és que tres persones van perdre la vida, una per sobredosi d'heroïna, una altra pel trencament de l'apèndix i l'última va ser esclafada per un tractor.
Woodstock també va quedar filmat en un documental dirigit pel prestigiós Martin Scorsese. Fou estrenat al 1970 i va rebre l’Óscar al millor documental.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, molts més dels que esperava l'organització, i s'estima que també foren un gran grup els que no van poder arribar. L'entrada costava uns 18$ de l'època.
Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostrava el seu rebuig al sistema, és a dir, gent d’ideologia hippie. 
El moviment que es va desenvolupar als Estats Units durant la dècada dels 60, es caracteritzava perquè els nois portaven cabellera i amulets, les noies faldilles de colors; els seus símbols eren la bandera de l'arc de Sant Martí i l'anomenat símbol de la pau; estaven en contra de la guerra del Vietnam.
Durant el festival es van viure intenses nits de sexe i drogues, destacant el consum de Marihuana.
Encara que inicialment el concert es va organitzar pensant que comportaria pèrdues per a l'organització, l'èxit del documental sobre l'esdeveniment va fer que finalment resultés un acte rendible.
Posteriorment se celebrarien més festivals de Woodstock.
Al llarg dels tres dies en què es desenvolupà el festival, multitud d’artistes foren els que van pujar-se a l’escenari, com són el grup The Who, Jimi Hendrix que va tancar el festival, Santana
famós per ser un dels grans tocant la guitarra, Sweetwater, John Sebastian...
divendres, 29 de maig del 2009
Vincles d'Internet amb pàgines sobre Maria-Mercè Marçal
http://www.fmmm.cat/entrada2.html
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182
http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/index.php
http://www.lletra.com/noms/mmmarcal/index.html
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/marcal/
http://cultura.gencat.net/ILC/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=mar%E7al&cerca2=Cercar&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=2083
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/pdf/marcal.pdf
http://www.geocities.com/nopotsermentida1/
http://www.barcelonareview.com/46/c_mmm.htm
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Pluricat/ita/marcal.htm
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182
http://traces.cbuc.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?authority=0050-16680&conf=080000
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040040&SFR=1
Foguera Joana V
Foguera Joana V
Maria-Mercè Marçal neix al novembre de l’any 1952 a Ivars d’Urgell. Procedent de família pagesa, marxarà a Lleida a estudiar el batxillerat i, cap al 1969, fixarà la seva residència a Barcelona on estudiarà a la Universitat i es llicenciarà en Filologia Clàssica.
Exercirà de professora de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Al 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol Balasch amb qui compartirà quatre anys de la seva vida i amb qui tindrà la seva primera i única filla, Heura.
Es dóna a conèixer com a escriptora l’any 1977 amb “Cau de Llunes” i a partir d’aquesta publicació continuarà escrivint poemes, fent traduccions al català d’obres d’autors de diferents nacionalitats i alguna novel•la.
“Bruixa de dol”(1977-1979) és la obra poètica que la portarà a la fama.
Es comprometrà molt amb la societat de la seva època i és que participarà en política i serà una defensora del feminisme, tot fent múltiples col•laboracions i projectes en revistes relacionades.
A la dècada dels vuitanta iniciarà una relació amb Fina Birulés, professora de Filosofia, amb qui compartirà la resta de la seva vida.
Un càncer li treu la vida l’any 1998.
Aquest poema consta d’una sola estrofa, de 9 versos, els quals no segueixen cap esquema mètric ni tampoc cap esquema de rima, per això, podem dir que es tracten de versos lliures. Trobem, quant a mètrica, versos de 4,6,8,9,10,11 i 13 síl•labes.
El tema del poema és la descripció, en veu pròpia de l’autora, de l’assoliment del plaer físic.
Ja des de l’inici sabem que es tracta d’un desig o intenció que té l’autora el qual li agradaria complir “Avui”, primera paraula del primer vers.
A mesura que van avançant els versos, ens va descrivint pas a pas aquesta recerca del plaer. Tot començaria amb els dos amants tancats en una “gàbia”, podem imaginar que es tracta d’una habitació. I, tot seguit, començaria la “festa dels dits”, on els dos amants recorrerien el cos de l’altre tot coneixent cadascú del seus racons. Després, vindrien els murmuris a cau d’orella, vindria “la dansa de l’heura a cau d’orella”, els seus peus es fregarien en senyal de tendresa i el pèl dels seus cossos entraria en contacte.
Malgrat que el deliri fa oblidar els camins, és a dir, ens fa perdre el cap, ella seguiria aquests camins sense oblidar-se’n, ho faria molt lentament com ho fa “el bou que llaura aquest paisatge de lluna gitana”. L’home és aquest “bou” que “llaura” el cos de la dona, “paisatge de lluna gitana”, recorre el seu cos per tal de fer-la arribar al plaer que ella tan desitja.
És un poema que es desenvolupa en un context eròtic, dos amants tots sols tancats on ningú els vegi mantenint relacions, sense amor, però amb passió.
Pel que fa a recursos literaris, trobem al poema abundants metàfores: “tancaria el llangardaix en una gàbia” (v.2), la pròpia autora és el llangardaix que desitja tancar-se amb la parella per gaudir; “la dansa de l’heura” (v.3) és la melodia de les paraules que són murmurejades; “l’or negre de la cella i de l’aixella” (v.5) fa referència al pèl del cos, a més, trobem també una paronomàsia “cella” i “aixella” . Per finalitzar amb les metàfores, trobem “el bou que llaura el paisatge de lluna gitana”(v.8-9), és a dir, l’home, “bou”, que recorre el cos de la dona, “paisatge de lluna gitana”.
Trobem també una paradoxa al vers 6, ja que ens deixa parats el que diu “Seguiria els camins que el deliri oblida”. Ella, per una banda, ens diu que el deliri fa oblidar els camins, però d’una altra banda ens està dient que ella seguiria aquest camins.
El paral•lelisme també està present a la composició i és que els versos 3 i 4 tenen una estructura sintàctica molt similar.
Per últim, tenim dels versos 6 al 9 una comparació, ja que ens està fent un símil entre els camins que el deliri oblida i que ella seguiria molt a poc a poc amb el bou que llaura el paisatge de lluna gitana.
El lèxic que s’empra a la composició està carregat de connotacions eròtiques i, com és freqüent a la poesia de Maria-Mercè Marçal, trobem paraules plenes de simbolisme, com és el cas de “bou”, que s’identifica amb l’home i aquest “paisatge de lluna gitana”, que es tracta del cos de la dona.
En conclusió, podem parlar d’aquest V poema de “Foguera Joana” com una meravellosa composició que deixa entreveure la passió i el desig sexual entre dos amants. És una mostra més de l’excel•lent poesia que l’autora d’Ivars d’Urgell ens ha deixat.
Tombant XII
Tombant XII
El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat “Bruixa de dol” escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament, fixant-nos en la temàtica, pertany a la primera part de les dues que hi ha, aquella en què l’autora recorda la seva infantesa i ens parla de la seva primera fase amorosa. Aquesta composició és la XII de “Tombant” , el tercer dels vuit blocs en què es divideix “Bruixa de dol”.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’ultim dels quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre 1984 i el 1988. L’escriptora publica també la novel•la La passió de Renée Vivien que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L’any 1993 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com a feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l’Associació d’Escrptors en Llengua Catalana.
És una poesia composta per dues estrofes, la primera amb cinc versos i l’altre amb un sol vers. Son versos lliures, sense rima.
El títol Tombant, és refereix a girar, això vol dir que la seva vida pren un tomb, ella esta identificada en aquesta poesia com a la tristesa, ha d’amagar sota una màscara tots els sentiments que sent.
Aquest apartat del llibre l’autora ens parla sobre la definició de la seva orientació sexual, i clarament en ho deixa reflectit a la introducció dient: “una dona sense un home/ és com un peix sense bicicleta”, ens vol donar a entendre que les dones no necessiten els homes per a res, que som suficients sàvies i independents.
El tema principal és la tristesa que l’autora vol deixar de costat.
En general aquesta poesia esta escrita en futur ”Pujaré, Baixaré i haurà”, això vol dir que és un propòsit que té Marçal per a complir.
Aquesta la podem dividir en dues parts, els cinc primers versos per una banda i l’últim per una altra.
Des d’un principi l’autora ja anomena la tristesa “pujaré la tristesa dalt les golfes”, però aquest cop la vol apartar de la seva vida ja que ho està passant malament acumulant tots els records. Pujarà a les golfes, allà on es guarden tots les coses que ja no s’utilitzen per a deixar els seus records, “tartalana vella”, que l’únic que fan es ferir-la. Més tard, baixarà plena d’alegria perquè ja s’haurà oblidat del passat. Però diu que només oblidarà aquells moments si quan baixi d’allà no pensa en allò, ja que l’alegria només s’assoleix amb l’abandonament del seny “vestit d’alegria / que hauran teixit aranyes sense seny”.
Finalment com a conclusió ens diu que encara que baixi plena d’alegria quedarà algun record inoblidable per a ella “Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques”. No es desfarà de tot sinó que deixarà petites engrunes dels amors que ja ha viscut i els que estan per arribar.
La figura retòrica més rellevant en aquest poema és l’encavalcament, que fa que les oracions quedin fragmentades en dos o més versos.
Un altre cop Marçal torna a parlar de la tristesa relacionada amb l’amor, a aquesta poesia sembla que està molt afectada encara que se n’adona que ha de parar de sentir això ja que només li fa mal. Sabem que està relacionat amb l’àmbit amorós ja que a la conclusió apareix la mateixa paraula amor. És una de les més belles composicions de l’obra poètica que ens fa pensar en què les emocions que nosaltres experimentem depenen de les nostres pròpies decisions.
Tombant II
El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat “Bruixa de dol” escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament, fixant-nos en la temàtica, pertany a la primera part de les dues que hi ha, aquella en què l’autora recorda la seva infantesa i ens parla de la seva primera fase amorosa. Aquesta composició és la II de “Tombant” , el tercer dels vuit blocs en què es divideix “Bruixa de dol”.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’ultim dels quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre 1984 i el 1988. L’escriptora publica també la novel•la La passió de Renée Vivien que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L’any 1993 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com a feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l’Associació d’Escrptors en Llengua Catalana.
El títol Tombant, fa referència a girar, això vol dir que la seva vida pren un tomb, ella està identificada en aquesta poesia com la tristesa, ha d’amagar sota una màscara tots els sentiments que sent.
En aquest apartat del llibre l’autora ens parla sobre la definició de la seva orientació sexual, i clarament en ho deixa reflectit a la introducció dient: “una dona sense un home/ és com un peix sense bicicleta”, ens vol donar a entendre que les dones no necessiten els homes per a res, que som suficients sàvies i independents.
El poema consta de dues estrofes, una primera de sis versos i la segona de dos, tan sols, és una tornada. En aquestes dues estrofes predominen els versos heptasíl•labs, malgrat que també podem trobar versos de pentasíl•labs i hexasíl•labs.
El tema principal és la tristesa i la gran depressió en què es troba l’autora per no poder mostrar allò que sent.
La poesia ens suggereix, des de bon començament, dolor. Al primer vers, ja ho veiem amb un apòstrof a la tristesa ”Bon dia, tristesa”.
Durant la primera estrofa explica que es disfressada per viure la seva vida ”Pinta’t al front/els núvols i la lluna” ja que no pot mostrar-se com és ella mateixa, i això li provoca una depressió intensa. Aquesta disfressa està relacionada amb el sexe femení, ja que la lluna és l’astre que simbolitza la feminitat. Però no oblida que vida tan sols hi ha una i que aquesta s’ha de gaudir al màxim “anem al ball que ja s’atansa l’hora!”.
A l’última estrofa anomena la festa de Carnestoltes que representa ser ella, està molt trista “Carnestoltes duu llàgrimes” a causa de tenir una vida falsa. El Carnestoltes sempre és una festa alegre, però aquí, és tot el contrari, de fet, el personatge plora.
Les figures literàries més rellevants són la metàfora, com és el cas de la “tristesa”, que s’identifica amb ella mateixa, els “núvols”, que fan referència a la tristesa, la “lluna” i el “ball” que representa la vida. L’apòstrof al primer vers que fa a la tristesa per tal que aquesta l’escolti el que vol transmetre i, la personificació, al segon vers li diu a la tristesa que es vesteixi de setí. Els encavalcaments també estan presents en la composició.
Finalment , veiem que per a ella , no poder mostrar els seus sentiments a causa de que hi ha algú o alguna cosa que li ho impedeix li provoca molt de dolor ja que no és el primer cop que ens parla d’això, fins i tot en la Divisa parla de la seva llibertat, que la pot veure però és incapaç d’accedir-hi a ella.
Foc de pales II
La nit em clava
el seu ullal
l’escorpit
balla que balla.
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
Foc de pales II
El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat “Bruixa de dol” escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament, fixant-nos en la temàtica, pertany a la primera part de les dues que hi ha, aquella en què l’autora recorda la seva infantesa i ens parla de la seva primera fase amorosa. Aquesta composició és la II de “Foc de Pales” , el segon dels vuit blocs en què es divideix “Bruixa de dol”.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’ultim dels quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre 1984 i el 1988. L’escriptora publica també la novel·la La passió de Renée Vivien que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L’any 1993 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com a feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l’Associació d’Escrptors en Llengua Catalana.
Aquesta és una cançó composta per quatre estrofes de tres versos cadascuna, els versos són tetrasíl·labs amb rima assonant i d’art menor.
El tema principal és el desig eròtic tant intens respecte un home o una dona.
Durant la primera estrofa la autora mostra el jo poètic. Anomena a la nit, ”La nit em clava”, que ens situa en un moment del dia idoni per trobar plaer i sensualitat, però a la vegada por. Ella sent se sent ferida per la nit, que és possible que simbolitzi a l’home, “em clava el seu ullal /i el coll em sagna”.
A la següent estrofa ens cita un moment oníric, un “escorpit”, que representa ser ella, està alterat a causa de l’esdeveniment que pot succeir a continuació, per això no para de ballar, ”l’escorpit/balla que balla”.
A la tercera estrofa és citada la pluja d’una manera molt pausada a causa de les comes intercalades per donar més intensitat a la paraula, ”la pluja, lenta”, que representa aquella persona que s’està apropant cada cop més a la seva cambra.
I finalment, a l’última estrofa ella ens mostra el desig eròtic intens que sent i que sap que alhora pot comportar greus problemes ja que per aquella escala, moment que viu, no té barana.
Les figures retòriques més rellevants són les metàfores, com és el cas de la nit i la pluja, que poden estar representant l’home, i l’escorpít que és ella mateixa, en relació al seu horòscop és Escorpí. Els encavalcaments també són presents a la composició i és que la gran part de les oracions es troben dividides en dos o més versos.
Quant al lèxic, veiem en aquesta composició abundants paraules relacionades amb l’obscuritat (la nit, la pluja, l’escala fosca...) que ens fan pensar en perill, en inseguretat.
En conclusió, trobem en aquests versos una poesia carregada de desig, encara que no ens queda gaire clar si aquest és envers un home o una dona. Tanmateix, suposem que es tracta d’un home. És un poema breu, però tot i això, cadascun dels versos està carregat d’un gran significat.
Relació dels "Comentaris d'obra" amb les poesies d'obra
"Bruixa de dol. Aquella lectura em va provocar un fort impacte: per primera vegada escoltava una veu que reconeixia i que podia sentir com a pròpia. [...] la seua veu assolirà el que per a moltes dones és el problema previ a tota reivindicació col·lectiva: l’afirmació de la seua identitat de dona. («Jo tinc un nom», proclama la divisa que obre Bruixa de dol). [...] És aquesta preocupació per integrar la veu femenina al món de la cultura el que l’empeny, d’una banda, a revisar les escriptores més clàssiques, tot descobrint-hi accents de rebel·lió i malestar on tradicionalment només es llegia conformisme i submissió; d’una altra, a traduir autores que «normalment» haurien d’esperar el seu torn, després dels escriptors, és clar. Pensem en l’antologia de poemes de Clementina Arderiu, Contraclaror, com també en les traduccions de Colette, Yourcenar, Akhmàtova i Tsvetàieva.
És molt important que les autores femenines assoleixin la mateixa rellevància amb què compten els homes, per aquesta raó, Maria-Mercè fa traduccions d’autores estrangeres.
La seva poesia té dos fils temàtics que sempre seguirà: uns són temes exclusivament femenins, com és el cas de la maternitat o el part; i els altres, estan relacionats amb l’expressió de la vivència femenina, són temes universals, com l’amor o la solitud.
“Bruixa de dol” segueix aquesta temàtica ja que en aquesta segona obra poètica de l’autora d’Ivers d’Urgell, ella mateixa afirma la seva pròpia identitat com a dona, com ho fa a la divisa "Jo tinc un nom..."
Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil.la". Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998Comenta el simbolisme que inunda les composicions de l’autora, “...les obres de la primera etapa venen presidides per un esquema triangular de tensió entre el jo poètic,la lluna i l’ombra: un triangle que sempre remet, en la lluita o en el festí, a la pròpia solitud...”
És a dir, trobem la “lluna” que es converteix en el símbol de la feminitat i passa per les fases d’un cicle menstrual i se’ns present, en la seva plenitud, som un símbol lluminós i rodó de maternitat. L’astre però mai ha tingut llum pròpia sinó que sempre rebia la llum del sol, l’astre masculí que simbolitza l’home, com passa amb la dona que mai “ha pogut donar llum per si mateixa” sinó que estava “il·luminada” pels homes.
Altre símbol és l’”ombra” que es converteix en l’espai del llast, en els neguits i els desassossecs, en la zona no explorada.
“Bruixa de dol”, segueix amb la celebració del festí eròtic i amorós, el compromís polític i la condició de dona procedents de “Cau de llunes”, és a dir, continua movent-se entre “les tensions oposades de festa i lluita, de goig i d’ombra”.
L’obra poètica es divideix en diferents apartats: a Foc de Pales i Foguera Joana es recullen experiències amoroses on l’erotisme és el protagonista, el qual proporciona alegria. Tombant, a diferència, les composicions estan plenes d’ombres i de solitud.
A Bruixa de dol, la figura de la bruixa guanya una gran importància, com també ho fan les imatges d’aigua i la consciència d’obrir-se a nous camins. La bruixa representa la dona forta, amb poder que lluita per aconseguir el poder que li manca a la societat.
Broch, Àlex. "Maria-Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal, Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.
"Maria-Mercè Marçal no va buscar la diferència ni l'excepcionalitat. Únicament va voler ser, va voler construir la seva identitat a partir de la llibertat d'escollir i de viure la plenitud que sentia. És aquesta llibertat sense traves el que la personalitza i fa de la seva obra el que és. Però un cop escrita, amb l'autenticitat i la sinceritat de qui en escriure aboca tota la intensitat interior, l'obra queda subjecta al coneixement i la descoberta, i aleshores és quan la seva força i transcendència, més enllà d'una veu personal i pròpia, esdevé una veu que es converteix en mirall o referència poètica per a tots els lectors."
"En l'aspecte formal, la seva poesia abraça tant la tradició popular com la culta. La primera, molt present en els primers llibres -Cau de llunes (1977), Bruixa de dol (1979) i Sal oberta (1982)- [...] també la tradició culta -el sonet i el preciosisme de la sextina- és present en bona part de la seva poesia amorosa, tant a Sal oberta (1982) com a Terra de mai (1982) i La germana, l'estrangera (1985).
"I quan s'analitzi amb profunditat la seva obra -com ja comença a ser-ho- es farà encara molt més evident aquesta cerca d'identitat personal que significa la seva obra poètica. Una identitat que passa per diferents eixos, tres dels quals -l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic- tenen, en poesia, una representativitat especial. En aquests espais d'experiència personal i interior Maria-Mercè Marçal no renova cap tradició sinó que més aviat crea -raó de la seva importància- uns referents fins a ella molt poc transitat en la nostra literatura i, val a dir, en altres literatures."
Segons Àlex Broch, Maria-Mercè Marçal a través de la seva obra literària va voler construir la seva identitat pròpia a partir de dues coses: la llibertat d’escollir, és a dir, que ningú l’hagués de dir el que havia de fer o no en cada moment, i viure la plenitud que sentia, per tant, fer allò que volgués, quan en aquella època no podia mostrar-ho o algú l’impedia.
Quant a la estructura formal destaca la tradició popular i la culta. Per una banda, la primera, molt present en les obres de Cau de llunes(1977), Bruixa de dol(1979) i Sal oberta(1982) i per l’altre banda la tradició culta, utilitza el sonet i el preciosisme de la sextina, present sobretot en la poesia amorosa, per tant, a Sal oberta(1982), Terra de mai(1982) i La germana, l’estrangera(1985).
Per últim aquesta explica que durant totes les obres l’autora passa per diferents eixos: l’experiència de gestació, de la maternitat i de l’amor lèsbic.
dijous, 28 de maig del 2009
2. Característiques principals de la seva obra
Maria-Mercè Marçal fou poeta, narradora, traductora i assagista, a més d’una figura cabdal en la literatura catalana contemporània.
Dona catalana nascuda a Ivars d’Urgell l’any 1952. Es llicencia en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i exerceix com a professora de Llengua i Literatura Catalana.
Contrau matrimoni amb Ramon Pinyol Balasch amb qui compartirà quatre anys de la seva vida i tindrà la seva primera i única filla, l’Heura.
D’idees feministes i republicanes, col·labora activament en revistes, exposicions i múltiples projectes de caire independentista, feminista i lèsbic. Així com també, participa en política recolzant al partit Socialista d’Alliberament Nacional en contra del Franquisme.
La poesia fou el gènere literari que més conreà per la qual cosa, l’autora ens ha deixat una extensa obra poètica. Tanmateix, també va crear una novel·la de gran complexitat que la revela com a una gran novel·lista, La passió segons Renée Vivien; i va traduir nombroses obres de Colette, Yourcenar, Leonor Fini i de les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva.
Parlar de l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal és parlar d’una poesia arriscada que té el traç d’una aventura lliure i apassionada. El tema principal és el de la identitat femenina, la pròpia afirmació com a dona i s’esdevenen subtemes l’amor, l’amistat, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat i la rebel·lió.
Tot i que aquesta serà la temàtica que seguirà al llarg de la seva obra trobem diferències entre les obres de la primera etapa, d’una autora jove amb ganes d’emportar-se el món per davant on l’amor i la solitud són els temes més recurrents, i les obres de la segona etapa, on ja trobem una autora adulta que està a prop de la mort i li manca la salut.
Cau de Llunes(1977) , Bruixa de dol (1977-1979) i Sal Oberta (1982), són les seves primeres obres les quals són, amb paraules de la pròpia Maria-Mercè Marçal: <<una mena d’autobiografia simbòlica i imaginària...Un discurs sobre mi mateixa, complex i sovint oníric – una temptativa d’identitat des del femení i alhora contra el femení, en la mesura que aquest actua com a límit, com a fat>>.
La germana, l’estrangera, (1981-1984) parla de l’experiència de l’embaràs i de la maternitat, de la nova relació entre mare i filla.
Terra de Mai (1982), tracta l’amor lèsbic, entre dones. Trobem poesies plenes de passió i desig que expliquen les vivències de l’autora.
Tot seguit, arribarà Desglaç (1984-1988) dedicada al seu pare, a la seva relació i al dolor per la seva desaparició i Raó del cos (2000), publicat pòstumament, és un llibre dedicat a la seva mare, Maria Serra, a la mort d’aquesta i a la pròpia malaltia de l’autora.
Aquestes dues darreres formen part de la segona etapa, són obres on l’amor i la mort són els temes predominants.
L’autora d’Ivars d’Urgell s’apropia de versos de poetes catalans i algun que altre espanyol (Rosalía de Castro i Lorca) i els utilitza per configurar la seva veu poètica i com a punt de partida en diversos poemes.
Quant a la part formal, Maria-Mercè Marçal fa una barreja d’estrofes clàssiques, com és el cas dels sonets, amb d’altre més populars, com és el cas de la cançó. Però això no acaba aquí, i és que ella utilitza també fa ús d’algunes estrofes d’origen oriental, com el tanka (poesia tradicional japonesa que consta de cinc versos de 5-7-5-7-7 síl·labes) o el haiku (composició japonesa de tres versos de 5-7-5 síl·labes).
La mitologia i la simbologia estan molt presents a la seva obra també, ja que per tal de trobar el lloc de les dones a la història i a la cultura recorre als mites i cada cosa que és mencionada en els seus versos té un significat, és a dir, té un determinat simbolisme que és molt difícil d’esbrinar si no es coneix la trajectòria vital de l’autora.
La lluna simbolitzarà la dona, el drac i l’escorpí són símbols els quals identifiquen la mateixa autora, seguidora de l’astrologia, ja que el seu horòscop és escorpí i l’any que va néixer va ser l’any xinès del drac.
La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien(1994), està ambientada en el París de finals de segle XIX, principis del XX que és el lloc que va freqüentar la protagonista Renée Vivien, pseudònim de l’autora d’origen anglès Pauline M. Tarn. Maria-Mercè Marçal recrea aquest ambient i tot de dones que giren al voltant de la protagonista apassionada pel seu amor per les dones.
Tota l’obra de la poeta catalana gira al voltant de la figura femenina, i és que no podem oblidar que Marçal pretenia fer una reivindicació col·lectiva de la dona, el seu objectiu era integrar la veu femenina al món de la cultura.
dimarts, 26 de maig del 2009
3.Característiques de "Bruixa de dol"
Aquesta és molt significativa com a obra de pas, de ritus d’iniciació. Hi ha, al títol i a l’obra, el ressò dels aspectes amables de la infantesa que són representats per les bruixes, dones sàvies, perseguides i massacrades al llarg de la història, i el dol de sentir-se, ella també , sola i estranya, com a dona jove que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional. La cançó infantil Plou i fa sol és de gran rellevància donat que l’autora fa referència a les bruixes, dones independents, autònomes, amb criteri propi disposades a defensar els seus ideals.
En aquesta època comença a participar activament en la vida cultural del país i fa coneixences importants que seran influents en la seva obra, com la dels poetes Joan Brossa i J. V. Foix. El sonet Sol i de dol d’aquest darrer té una gran relació amb el títol de l’obra i és que ambdós poetes fan una recerca de la seva pròpia identitat i pretenen trobar el seu camí entroncant-se al passat. La solitud també està present a les seves vides.
“El meu títol ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó infantil que parlava d’unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres, les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps, un país on les bruixes ja no duguin més dol.”
Des del punt de vista mètric i estròfic, en aquest llibre comença a treballar amb èxit els sonets, una poesia molt culte, alhora que manté una diversitat evident de formes populars com la cançó i altres.
El llibre el podem dividir en tres parts, de manera que justament la titulada Bruixa de dol sigui la protagonista i quedi al mig com a eix vertebrador de l’obra entre la primera part i la tercera part, encara que sembla que té més sentit veure l’obra en dues parts: la primera, més extensa, i la segona, més reduïda, però que repeteixen el mateix esquema formal: la presència, en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida por Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se’ls va poder treure de sobre.
La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de pales amb cinc composicions, Tombant amb dotze i Foguera Joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.
Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records de la infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació amb vacil·lacions. El conjunt segueix una dinàmica progressiva cap al compromís del que significa ser dona, del jo i de la solitud al nosaltres feminista i solidari.
La segona part consta d’un poema, un sonet, que dóna títol al conjunt que és Avui les fades i les bruixes s’estimen i vuit composicions variades sota el subtítol d’ Els núvols duien confetti a les butxaques; a continuació els sis sonets del subapartat Sense llops ni destrals, per acabar amb un poema que és una espècie d’himne feminista dedicat a la festa de les dones del Vuit de març. Cal destacar que molts poemes d0’aquesta segona part estan dedicats amb el nom inclòs en el text, com a la seva germana Magda, a les amigues i companyes.
“Com he dit en alguna banda, prossegueixo l’intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana –i amb l’experiència quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes. Com a coses noves esmentaria una rauca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula, l’aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solitària amb les altres dones i al mateix temps, amb l’assumpció de la pròpia solitud com a condició indispensable per a l’existència com a individu autònom, com a <
Cal destacar, pel que fa a la clara consciència de Maria-Mercè Marçal, la recerca d’una veu pròpia que lligui amb la tradició literària i que expressi l’experiència quotidiana de la diversitat de les dones de manera individual i col·lectiva. Dins d’aquesta temàtica posa l’èmfasi, per una banda, en la solitud, malgrat que hi hagi alguna pinzellada de relació amorosa feliç i, per un altra, en la solidaritat entre dones. Aquest dualisme pren forma en els potents imatges de la bruixa i la lluna.
Estava interessada per l’astrologia, com es trasllueix en la seva poesia on apareix l’escorpí –que era el seu signe del zodíac, ja que va néixer el 13 de novembre-, i també el drac –que era el signe que li corresponia en l’horòscop xinès.
diumenge, 24 de maig del 2009
Comentari de text, "FORAVILERS"
Junts hem menjat
ai, no la mosseguis,
Esborràvem lliçons,
ai, no la mosseguis,
Esquitxada de nit
ai, no la mosseguis,
Foravilers és un poema de l’autora Maria-Mercé Marçal el qual es troba inclòs a “Bruixa de dol”, l’obra poètica escrita entre 1977-1979. Aquesta obra barreja les formes cultes, sonets, amb les formes populars, les cançons i els temes que inunden l’obra estan directament relacionats amb la trajectòria vital de l’autora i la seva ideologia. Trobem poemes on es recorda la infantessa viscuda, l’amor de la seva primera etapa, és a dir, l’amor pel seu marit, i el trencament del matrimoni; el compromís de ser dona i el feminisme i per últim, poemes en honor a aquelles dones que ocuparen un lloc important en la seva vida.
Maria-Mercè Marçal neix al novembre de l’any 1952 a Ivars d’Urgell. Procedent de família pagesa, marxarà a Lleida a estudiar el batxillerat i, cap al 1969, fixarà la seva residència a Barcelona on estudiarà a la Universitat i es llicenciarà en Filologia Clàssica.
Exercirà de professora de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Al 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol Balasch amb qui compartirà quatre anys de la seva vida i amb qui tindrà la seva primera i única filla, Heura.
Es dóna a conèixer com a escriptora l’any 1977 amb “Cau de Llunes” i a partir d’aquesta publicació continuarà escrivint poemes, fent traduccions al català d’obres d’autors de diferents nacionalitats i alguna novel·la.
“Bruixa de dol”(1977-1979) és la obra poètica que la portarà a la fama.
Es comprometrà molt amb la societat de la seva època i és que participarà en política i serà una defensora del feminisme, tot fent múltiples col·laboracions i projectes en revistes relacionades.
A la dècada dels vuitanta iniciarà una relació amb Fina Birulés, professora de Filosofia, amb qui compartirà la resta de la seva vida.
Un càncer li treu la vida l’any 1998.
El poema a comentar, és una cançó que es compon de tres estrofes de quatre versos seguides d’una tornada de dos versos. Els versos tetrasíl·labs i els hexasíl·labs es van alternant a la composició, a més, a les tornades, podem trobar versos pentasíl·labs; per tant, trobem un poema de versos d’art menor.
La rima de la composició és assonant en els versos parells tot quedant els senars sense cap tipus de rima, lliures.
El tema del poema és la innocència de dos nens que s’amaguen dels adults per jugar a coses poc correctes.
Els dos joves, l’autora i el company de classe, roben ametlles que es troben en un arbre d’un hort al qual es pot accedir amb facilitat perquè no té ni porta ni tanca.
Al acabar les lliçons diàries marxen i s’amaguen per tal de jugar junts a coses que no estan gaire ben considerades lluny de la vista de qualsevol adult.
Va entrant la nit i ells estan junts, amb les seves bates blanques de l’escola i els dits tacats de tinta d’escriure.
Hi ha passió, desig, però ella li demana paciència.
Aquesta composició presenta una escena típica de dos adolescents que s’estimen, o s’atrauen simplement, i que volen mostrar-se la seva passió allà en un racó amagats evitant que ningú els pugui enxampar.
L’autora és, junt amb el xicot, la protagonista de la composició. Mitjançant la utilització del jo poètic, ens fa saber qui va ser ella qui anava amb el seu company a un lloc allunyat i allà ambdós s’estimaven.
Els adolescents tenen facilitat per a accedir a l’hort ja que aquest no presenta cap obstacle que s’hagi de superar per entrar, <<no té porta ni tanca>
Sembla ser que ell volia anar massa ràpid, per això, ella li demana que no corri tant que s’esperi i tingui paciència que ja arribarà el moment de mossegar <<l'ametlla amarga>
L’autora, doncs, parla d’un record de la seva joventut, de dos nens que jugaven a estimar-se.
Els recursos literaris que estan presents en aquesta composició són: els encavalcaments que es distribueixen al llarg del poema i que divideixen una oració en dos o més versos; trobem també un hipèrbaton a l’última tornada ja que els dos versos no segueixen l’ordre lògic de les paraules ( <<ai, no la mosseguis, amic, encara>> --> <<ai, amic, no la mosseguis encara>
El lèxic que utilitza l’autora a la composició és un lèxic relacionat amb el camp i la natura (hort, ametllons, ametller, branca, arbres...) així com també utilitza paraules que pertanyen a l’àmbit de l’ensenyament com és el cas de “lliçons” o “mestres”.
En conclusió, és aquest un poema que transmet el record de l’autora dels temps de la joventut en què es cometen grans bogeries però totes elles tenen una explicació, com seria el cas de l’amor envers una altra persona.
“Foravilers” segueix la temàtica pròpia de “Bruixa de dol” i és, com totes les altres composicions, una gran peça de veritable subjectivisme de l’autora.
dimecres, 6 de maig del 2009
Cançó infantil "Plou i fa sol"
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
"Sol i de dol" Josep Vicens Foix
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
divendres, 17 d’abril del 2009
dijous, 26 de març del 2009
3. REVOLTES EXTERNES
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra Civil Espanyola(1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
Hi havia dos bàndols: els Aliats, França, Anglaterra i Rússia; les potències Centrals, Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès a Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.
· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l’àvia no l’importa qui sigui el vencedor, la guerra li és indiferent. A ella el que li importa és haver perdut les seves joies i els diners.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
7 d’Abril de 2008
Avui a la tarda, mentre estudiava, va sonar el telèfon, era el meu cosí que em comunicava que la petita Irene havia arribat a aquest món. Quan m’ha penjat, he agafat unes quantes coses i m’he dirigit cap a l’hospital, no podia esperar ni un instant més a sostenir aquella petita entre els meus braços. He arribat, he abraçat a tothom que m’he trobat pel camí i m’he apropat al bressol on reposava. Tenia els ullets mig oberts i una careta molt rodoneta, no m’he la podia deixar de mirar ni un instant. Quan la he pogut sostenir entre els meus braços un calfred m’ha entrat pel cos i unes llàgrimes de felicitat m’ompliren els ulls.
Ella, aquella petita que només comptava amb unes hores de vida, era la iniciadora d’un nou període, d’una època en què les coses havien de tornar a la normalitat i l’encarregada de treure’ns un somriure. És indescriptible la sensació de tenir un ésser tan menudet tan a prop teu, sents que tu l’has de protegir que seràs tu qui li haurà d’ensenyar tot per a viure.
I ara que estic aquí, a casa, recordant cada facció de la seva fisonomia m’és inevitable no imaginar-me dintre d’un parell d’anys amb ella de la mà jugant, corrent, ballant...
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
b) Quines van ser-ne les causes?
c) Quins personatges hi van intervenir?
d) Com es va resoldre el conflicte?
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
Ella, pràcticament, no té informació de la guerra, el que sap és perquè els altres li ho han explicat. Sent vergonya quan el vell li pregunta sobre els anarquistes perquè no en sap res, l’home li cau bé però no entén aquestes preguntes que li fa. Amb aquesta conversa va comprendre que la seva vida era <ensopida
Ella era una dona molt similar a les dones amb les que tenia amistat, tot era igual però la seva vida va canviar quan va conèixer l’any 1934 a l’Ignasi, el jove amb que va perdre la seva virginitat.
3.3. El món de la filla
a) Què pretenien els estudiants?
b) Com es van revoltar?
Amb la constitució del Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. Prèviament, però, s'havien reunit en assamblees, s'havien manifestat...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
La tancada dels estudiants al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i l'11 de Març de 1966, fet conegut sota el nom de Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va encerclar el convent, fent un setge i els estudiants van haver sortir i foren sancionats.
Aquest fou un fet molt signifiatiu, fins i tot, la premsa estrangera en va parlar.
La Mundeta Claret és una jove molt diferent a la seva mare ja que ella si que s'involucrà en els fets que l'envolten. Estava present a les assamblees que es convocaven a l'Universitat, visqué en primera persona com els policies interromperen una reunió i com aquests començaren a detenir als joves allà congregats...
La seva mare, en canvi, estava molt allunyada dels fets de la seva època i, fins i tot, en ocasions, desconeixia la importància d'aquests.
3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.
— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de
la Caputxinada.
De sobte, vaig escoltar un crit que deia: <<Deixeu-me anar!>>, em vaig espantar i la meva ment s'omplí ràpid d'idees que em dugueren a pensar que algú retenia a tota la gent.
dimarts, 24 de març del 2009
PARLEM DE REVOLTES
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.Fets Any Què en sabeu?
-(1914-1918) Primera Guerra Mundial
Fou un conflicte bèl·lic que enfrontà els Aliats (França, Regne Unit, Rússia...) amb les Potències Centrals (Alemanya, Itàlia, Àustria i Hongria).
-(1917-1922) Revolució Soviètica
La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Aquesta acabà amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de la URSS.
-(1922-1943 / 1943-1945) Dictadura de Benito Mussolini i República Social Italiana
Itàlia va estar sota el poder del dictador feixista durant un llarg període. La Itàlia de Mussolini recolza l’Alemanya de Hitler.
-(1923- 1930) Dictadura de Primo de Rivera
Espanya estigué sota el poder del militar Primo de Rivera.
-(1929) Crack del 29
Crisi econòmica a nivell mundial.
-(1931-1936) Segona República Espanyola
Període de la història d’Espanya en què no hi hagué monarquia.
-(1933-1945) Dictadura d’Adolf Hitler
Alemanya estigué sota el comandament de Hitler, feixista que va voler acabar amb la vida de tots els jueus que vivien al país. Fou el creador dels famosos camps de concentració on els presos eren torturats.
-(1936-1939) Guerra Civil Espanyola
Conflicte que s’inicià per un cop d’estat militar a càrrec del general Francisco Franco que desencadenà un conflicte entre republicans i feixistes, sent aquests últims els vencedors.
-(1939-1975) Dictadura Franquista
Espanya estigué sota el comandament del militar Francisco Franco. Fou una època de gran repressió i censura.
-(1939-1945) Segona Guerra Mundial
Conflicte armat en què s’involucraren gran part de països del món. Hagueren dos bàndols: Aliats i Potències de l’Eix. Fou una guerra molt sanguinària que finalitzà amb la rendició del Japó després d’haver sigut aquest atacat amb dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.
-(1954-1975) Guerra del Vietnam
Conflicte que enfrontà Vietnam del Sud i Vietnam del Nord i on també participaren països estrangers.
-(1947-1990) Guerra Freda
Conflicte tàctic entre l’URSS i els EUA.
-(1950-1953) Guerra de Korea
Conflicte que enfrontà Korea del Sud amb Korea del Nord.
-(1975- fins als nostres dies) Democràcia
Espanya instaurà la Democràcia que encarà existeix avui en dia quan el dictador, Francisco Franco, va morir. El 1977 s’aprovà la Constitució Espanyola.
-(1991) Caiguda de la URSS
L’agrupació d’Estats de l’Est d’Europa es trenca.
-(1991) Guerra del Golf
Conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels EUA.
-(1991-2001) Guerra dels Balcans
Conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia.
BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : Alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: Excitar indignació, promoure sentiment de protesta. Alçar-se en revolta.
· Revolució: Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
